tresor

Un relat de: mharta

No, no he cavat terra endins
Ni he creuat cap territori.
Però, de cop, tinc un tresor
Que és tot fet de fils de plom.
Les làmines de metall
Adherides al bagul
Que, de sobte, es fa de pell,
Juguen a fer de mirall:
Neixen formes invertides
Que es veuen i ja s'acosten
Per parlpar-se i descobrir-se.
I ara, la mirada que
s'escapa,
Retorna a través del gris
Tota nova i reformada.

Comentaris

  • aina | 01-08-2007

    Tens un tresor? Me n'alegro moltíssim, no ho sabia temps enrere...
    Totes les mirades se'n van i retornen a través de mil colors... A mi, el blau és el color que més m'agrada...

    "Em desperto amb unes ganes intenses de plorar, però com que avui tinc molta feina, decideixo que ja ploraré més tard..."

    Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes.

  • A l'altre costat de la raó[Ofensiu]
    Anagnost | 09-04-2007 | Valoració: 10

    Tots tenim una forma invertida de nosaltres mateixos, una forma en què ens reflexem però que no sempre som capaços de veure. És l'altre jo que s'apropa la part que la gent ens veu, fins que ambdues parts es troben i es fan una. Segurament es tracta d'una interpretació molt lliure, però és la que hi dono. M'ha interessat molt, aquest poema. Et continuaré llegint.

  • Per casualitat[Ofensiu]
    F. Arnau | 17-02-2007 | Valoració: 10

    He llegit el teu poema, que sembla una endevinalla, que per cert no he desxifrat.
    Tanmateix, em dóna igual. He gaudit amb les paraules, que tan bé saps compondre...
    Com una Sinfonia dels mots.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: