sense veu

Més enllà de la setena cantonada,
Allà on s'abracen fort la pols i la sal
Hi ha nascut un vidre verd, sense cara,
Sense costats, tapissat de molsa astral
Que s'enfila pels confins de cada pedra
escantellada pel martell mal afilat
que pesant aixafa el bosc i el precipita
més enllà de la setena cantonada,
allà on s'abracen fort la pols i la sal.

Ell, ara, s'ho mira tot des del seu nínxol
Que és fet de vidre verd i fusta corcada.
No té cara, ni costats, ni ulls ni veu
Perquè un dia va voler sobrevolar
Una pedra escantellada i va caure
Més enllà de la setena cantonada.

Avui ja només hi ha pedres cridaneres
Que s'ofeguen amb la molsa i moren
Perquè els ocells, amb els becs, sense martells,
No poden engrunar el vestit massa verd
Que enterra tantes roques cegues de mal.
Ja cap veu pot ser més forta que l'asfalt.