nits

Un relat de: mharta

Ja veig la nit, ja quasi puc tocar-la.
L'abraço fort, però s'esvaeix dins meu.
Ara és en mi, ocupant-me sencera.
No me l'estimo. Només en vull els somnis.

"I vaig descalça, per la sorra, pel mar.
Tu ets a prop. T'oloro les petjades,
Vaig trepitjant-les, així et sento més meu.
Ja et presenteixo, ja quasi puc tocar-te."

Un raig de sol! De nou, la llum malvada.
Preocupacions, regles i convencions.
Tornar a esperar per vèncer-la un cop més.
Tornar a esperar la màgia del vel fosc.

Comentaris

  • jaumesb | 17-12-2007

    mar i la nit

  • angoixa...[Ofensiu]
    bufanúvols | 01-12-2007 | Valoració: 10

    Recerca de llibertat.

  • Et llegeixo i t'escric, també, de nit [Ofensiu]
    gericat | 29-07-2006 | Valoració: 10

    M'agrada com jugues amb les paraules. Generes imatges entre la foscor més absoluta. Una pregunta: Et consideres una enamorada de la nit?M'agradaria llegir un poema teu del dia...

  • ostres...[Ofensiu]
    socjomateix | 05-06-2006 | Valoració: 10

    feia temps que esperava que publiquessis algun altre poema: m'encanten! Sempre tries la paraula perfecte en el moment perfecte. Escolta, no t'has plantejat publicar res fora de la web? Segueix escrivint, no paris mai. Felicitats, un cop més!

  • de color groc | 05-06-2006 | Valoració: 10

    m'encanta. s'equivoquen els que pensen que les nits son pels vampirs. El silenci viu en elles i amb ell, pels pensaments mes purs i clars.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: