excessos

Un relat de: mharta

A la branca que es va partir
Perquè tenia massa flors blanques,
Li dic:
Del terra estant, pots trepar per noves cames.

A la trampa que em vas cosir
Perquè volies una venjança,
Li dic:
Lligada a tu, sento encara més enyorança.

Al ramat que vols tenir
Perquè tothom t'ignora a casa,
Li dic:
Si robo el gos, el triomf és pel llibertinatge.

I a tu, criatura carnívora
amb bec i urpes d'ocell,
Et dic, et dic només:
Que si te'm menges més del que et toca,
Quan m'estigui a dins teu,
Penso disparar deu cops,
o cent o mil, el meu fusell.

Comentaris

  • Els excessos [Ofensiu]
    Henry | 27-06-2006

    no són mai bons,

    I les teves paraules no són pas excessives,
    sinó en la justa mesura per explicar primer el rebuig, i després l'acceptació, que provoca l'enyorança.

    M'ha agradat;)

    Henry