"finofòbia"

Un relat de: mharta

Ho diré d'entrada:
A l'espectacle d'avui, no ballaré a trenc d'alba.
No em fan cap por els actes inaugurals,
Ni tan sols els detesto,
Més aviat m'eixamplen la pell.
Però les cadenes van lliscant...
I quan s'apuja un teló, mai és per sempre.
Perquè encara que avui sigui de nit
I demà torni a ser-ho
I potser ho sigui durant tot un any,
No sé si sempre continuarà havent-hi dies
Com els que ara tenim,
Dies que no acaben després de la nit
Sinó que tot just comencen amb ella.
Només qui mai ha nascut, mai morirà...
Aquell dia vaig ballar quan tot just clarejava
I ara, sento que amb prou feines és migdia;
Un migdia que es dilata i s'alimenta de nits
I ja no sap ni a quin dia pertany.
Digues, tu te'n recordes d'on era la cova
Que vam triar junts per enterrar-hi la llum,
Momificar-la i convertir-la en algun faraó milenari?

Comentaris

  • La nit[Ofensiu]
    Et3ento | 06-06-2006

    Per variar, en aquesta nova onada de producció, hi domina l'omnipresent nit...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: