la inconsciència, quina una!

Hola Marta,
ara feia temps que no et llegia...un cop més m'has tornat a sorprendre. aquesta confessió és preciosa!

molt bo!

Marta, feia temps que esperava que publiquessis un nou relat! T'has estat molt temps callada!!! Però reconec que l'espera ha valgut la pena.
A qui no ha passat això de tenir ganes de sortir de l'entorn de sempre, del medi que creiem que ens pertoca (potser per comoditat)... I si n'aconseguim escapar (cosa que no és gens fàcil) potser després descobrim que el canvi no ha estat tan favorable com esperàvem, que tot plegat era positiu només a la nostra ment i veus que allò que tenies i allò que tens, en el fons, no és tan diferent. Però un canvi és un canvi!
Enhorabona! No si si anaves per aquí però a mi m'ha transmès això i m'ha encantat!

realitat o ficció? és igual! tu segueix escrivint perquè els teus resultats sempre són excel·lents!

feia temps que esperava que publiquessis algun altre poema: m'encanten! Sempre tries la paraula perfecte en el moment perfecte. Escolta, no t'has plantejat publicar res fora de la web? Segueix escrivint, no paris mai. Felicitats, un cop més!

impressionant! que marxi, que marxi, així escriuràs més!!!!!
Felicitats!

que trist, que dur...he tingut la sensació que aquest iceberg cada cop més destrossat em queia al damunt. Tot el pes del món, d'un món trist però bonic, damunt meu.

només puc dir-te que és preciós. Cada paraula, cada vers, cada estrofa...

no sé si aconseguiràs fer-lo parlar amb aquestes paraules amb tanta força! Estan tan ben lligades que a mi m'han deixat mut. En tot cas, el silenci és molt bonic... Deixa'l que vagi fent. Pensa que si parlés ja no escriures i això seria pitjor!
M'ha encantat!

macu!

entendre'l! em sembla que finalment ho he aconseguit. I m'ha encantat. Reconec que el vaig llegir quan el vas publicar i no em va dir massa cosa però, no sé per què, m'han vingut ganes de tornar-lo a llegir i és com si l'hagués descobert de cop. Pot ser que sigui un poema invertit?

que no s'apagui, que no mori! Endavant, si us plau! Mentre el batec sobrevisqui, no importa que sigui sota el fang. Això fa que encara sigui més viu. Preciós poema, felicitats!

molt maca la imatge de les fulles, fa esgarrifar. Escolta, i el vent? És la vida? És el pas del temps?

digues, pots escriure encara més? és impressionant com has aconseguit que un poema tan llarg es faci tan curt! domines cada paraula que escrius!