Cercador
Batalla perduda
Un relat de: marta_gut- Compartir:
Cridaria si poguessis sentir-me. Faria un cartell enorme si poguessis llegir-lo. Et ficaria les paraules al cervell si poguessis pensar-les. Però qualsevol esforç sembla inútil. T'ho he demanat de mil maneres, t'he exposat la meva situació una vegada i una altra, i ens hem barallat massa sovint. He plorat, he cridat i m'he estirat els cabells. T'he parlat amb veu dolça, t'ho he demanat per favor i he intentat persuadir-te tendrament. Ho he deixat estar, pensant que finalment te n'adonaries tu sol, però és inútil. Hem arribat a final de mes i estem talment com vam començar, la situació és exactament la mateixa. Els dies passen, i amb ells la meva esperança es torna més i més feble. Ja ho he provat tot, i cada intent ha resultat un fracàs. Els meus amics diuen que no hi pensi més, que tanmateix és una batalla perduda. Que no perdi més el temps. Però no m'ho puc treure del cap. Passen les setmanes i els mesos. El temps se m'escola entre els dits.
I jo em seguesc demanant el mateix: què té ella que no tinc jo?
Comentaris
-
M'ha agradat.[Ofensiu]Marteta | 03-01-2011 | Valoració: 10
I en certs aspectes em sent un tant identificada amb tu. No és exactament la mateixa situació,però sí els sentimets de no poder fer res i sentir que res pot millorar...
Però tot passa i amb el temps sol millorar
Sort:) -
primer contacte[Ofensiu]joandemataro | 08-05-2010 | Valoració: 9
hola marta sóc nou a RC i avui he descobet alguns dels teus relats...t'he de dir que trobo que ets molt propera i planera ens explicar el que et passa i el que sents, et felicito
fins aviat
una abraçada
joan -
Rabia, impotència...[Ofensiu]Fada del bosc | 15-02-2010 | Valoració: 9
En el teu relat as reflexat la ràbia i l'impotència que sents quan no t'escolten... el tros que més m'ha agradat: "Et ficaria les paraules al cervell si poguessis pensar-les."
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
59 Relats
111 Comentaris
56209 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Qui té ulls per veure i orelles per escoltar, es convenç de que els mortals no poden encobrir cap secret. Perquè quan els llavis callen, xerren les puntes dels dits i l'emoció traspua per tots els porus del cos.Sigmund Freud.