Ballet

la teva poètica i també la teva persona
barna ja no és ciutat amb vaqueries urbanes i carros recollint les escombraries amb les senyores vigilant que no s'escridassés i pegués al cavall, és una altra cosa

Una dansa de paraules. Un ball de versos. Uns passos fets poema... Música, ritme, melodia... Tot, ho he trobat en aquest poema. Només em sap greu no disposar de temps per poder-te'l comentar amb més rigor, però he passat per aquí, l'he llegit, i no he pogut evitar dir-te'n alguna cosa.

Senzillament: felicitats per aquests versos.

Una abraçada,

LLIBRE

Preciós lluna!
M'ha agradat moltíssim la combinació que fas d'imatges que semblen més fredes (ions, atoms, ..) i com per art de màgia les converteixes en dolçes i càlides paraules que ballen al son de la música.
Molt bell!!!

Un forta abraçada!

Ps. gràcies pel teu comentari, i perdona pel meu dient allò de 'a raig', no dubto pas que treballis els poemes, només cal veure tot el què transmets!!! ... Vaig a llegir-ne un altre!. Un petó!!!

qué és poesia?

Poesia és el que has escrit.
Elles són rebels i aimants de l'entropia, però de vegades un sentiment les encanta i et regalen una dança inesperada i dolça.

Mil maneres provaré d'explicar-ho i cap serà tan bella i encertada com la teva poesia.

Aquesta pàgina s'ha fet tant gran i jo sóc tan despistat que fins avui no t'he descobert, i m'has deixat sorprès.

Després de deixar-me enlluernar per la coreografia i la música d'aquest Ballet, he fet una primera prospecció per la teva obra.

Primera conclusió: Tens nervi poètic i un vocabulari molt ric.

Segona conclusió: Ets perfeccionista, com ho demostren els teus dos "maniquis" i el seguit de "pomes", "pluja de records" i "a la tercera...". Et felicito, perquè, no ho dubtis, aquest és el camí.

Tercera conclusió: et seguiré llegint.

M'ha fet gràcia la teva "Passarel·la Gaudí". L'any passat vaig penjar un poema amb aquest mateix títol, però amb un contingut molt menys amable que el teu. Et convido a llegir-lo, si et ve de gust. És fantàstic comprovar els sentiments tant dispars que un mateix fet pot suggerir.

Una abraçada.

genial!!!!
et llegeixo, i m'encanta!
endavant!

dansa, ballet, cèl·lules electritzades en moviment, carn tornada art, cames com cintes de seda tallant l'aire subtil del moviment... música, sensació en l'ànima, la pell s'estira com un mirall de plastelina...
què en saps d'escriure i de crear escenaris de fantasia poètica!
una abraçada.

és això. Gràcies nina, per ser-hi, per escriure.
Besades!!
I mil i un somriures bonica!

Aquest ball de paraules que semblen tenir vida pròpia. S'afileren, s'acaronen, s'empenyen...
Formen batecs i melodies de vida que s'esmunyen del cor, de la ment, pels dits que semblen parir-les.
Sempre hi he trobat una semblança tan gran amb la música, notes arrenglerades en un pentagrama que ens arriben tan endins.
Crec que així és la poesia, una manifestació, una dansa, una cançó improvisada, una forma de percebre tot allò que veiem i sentim...

Gràcies de tot cor pels teus comentaris que em fan somriure per dins i per fora. És molt enriquidor assaborir aquest intercanvi de sensacions i sentiments...

Molts petons!