Apologia de la mandra

Aquest és un altre dels títols que m'havien cridat l'atenció en obrir el teu espai i que tenia ganes de llegir: ja ho he fet!
És, potser, un dels pocs textos, al meu semblar, que estan correctament classificats com "assaig" en aquest web, on sovint trobo narracions incloses en aquesta categoria, quan al meu parer no ho són ben bé.

L'escrit transmet, des de la primera línia, una sensació duradora de confidència, de "tete-a-tete"entre l'autor i la lectora, que resulta molt grata i el fa molt amè de lectura, despertant la complicitat de qualsevol.
En el meu cas, com qui reflexiona, jo també podria dir: "Com si fos una cosa dolenta. I tant que no ho faria! Ho admeto obertament, cosa que hauríem de fer tots els que no ens dediquem a treballar d'allò que amb plaer faríem sense cobrar. És clar que ningú de nosaltres treballaria si pogués, perquè ja ens ocuparíem de trobar altres coses a fer..."

Per respondre a alguna de les preguntes que el text planteja cap al final he de dir que NO, "no tinc gens de mandra quan m'estiro al llit per llegir el nou llibre d'aquell autor o autora que m'agrada";això si, he d'admetre per ser absolutament honrada, que he pensat sovint que, si algú em pagués per llegir, destruiria gran part de l'encant que té per a mi la lectura per elecció, fins i tot efectuada esgarrapant temps al descans en general, a la son en particular, o a altres activitats més "rendibles" en apariència...

La cloenda de l'assaig, molt coherent amb el to portat fins llavors, m'ha resultat molt divertida i un bon remat per a l'exposició feta.
En resum: molt bon assaig, Urepel!

Ja que et va agradar el Retrat d'home..., t'ofereixo ara tota una Galeria de retrats d'home feliç caient en un forat. És un experiment on vaig treballar el tema dels finals. Si decideixes anar-hi, trobaràs un sèrie de "retrats" o possibilitats, entre les quals pots triar, o no, ja que ningú t'obliga a fer-ho. Pots llegir, simplement, i comparar entre ells o amb el que tu hauries posat, o ni això. queda al lliure arbitri del lector... tu mateix, serveix-te i ja em diràs!

I aquí queda una abraçada gens mandrosa, per si no et fa mandra posar-te-la,
Unaquimera

Visca la mandra, deixondem-nos!!! dediquem el temps a allò que ens agrada i ens omple de veritat: llegir, escriure, fer petar la xerrada amb els amics, fer l'amor, descobrir noves qüestions...Tot allò que no és productiu i no es cobra amb diners. Ara bé ens diran bohemis, artistes, mandrosos i viciosos...No en và deia Benjamin Franklin que "L'ociositat camina amb tanta lentitud que tots els vicis l'atrapen". No us amoïneu, l'ideal es trobar una mica de temps per cada cosa: guanyar-se les garrofes amb quelcom que més o menys t'agradi i dedicar majoritàriament el temps a lo que realment et produeix alegria per viure.
M'han agradat molt les teves reflexions! Et seguiré llegint.

Ficció o assaig, o una bona barreja.
Mol bona defensa del tema, amb arguments assenyats i amb cites bibliogràfiques encertades, sobretot la del Thoreau, però no es pot menystenir la del Grouxo.
El ritme d'escriptura està mol ben marcat, fent que la seva lectura sigui agradable i fins interessant, que tenint en compte el tema, un podria agafar mandra, però no és el cas. Defensa de la mandra comparada amb l'hàbit d'escriure, que tots, un dia o altra, hem sentit dir-nos què fem davant de l'ordinador, i com deia el meu pare, els artistes son tots una colla de dropos mandrosos. Un cop mort vaig saber que el meu pare de jove havia escrit relats de ciència ficció, als anys trenta del segle passat! Enfi.
M'ha agradat molt el teu estil i l'escriptura del teu relat està molt ben mesurada, fent interessant un tema gairebé tabú, la teva defensa es fa creïble, i fer-ho en menys de 600 paraules té el seu mèrit. Potser algun dia veurem el teu relat penjat a moltes empreses que considerin el benestar dels seus empleats com alguna cosa més que un rendiment econòmic... ficció?
Un relat mol en el teu estil.
M'ha semblat veure alguna errada de sintaxi, però en aquest camp sóc poc donat a veure els meus errors, així que... malament podria assenyalar-te'ls.
Felicitats i gràcies per jugar.
Per cert, tinc apuntada la frase de Thoreau, molt encertada!
Sols afegir que t'he de llegir alguna cosa més, i comentar-la.

Fins aviat company!

Ferran

Això mateix dic jo: "deixondim-nos", què s'han cregut els mandataris? Que som màquines de produir? Menys producció i industrialització i una mica de seny, una mica de bones maneres, paciència i bons aliments.

Defenses molt bé la mandra, però també fas una crítica a la societat competitiva, que no encabeix en el seu "teixit industrial", eufemisme per a "explotadors de la natura i els treballadors", que la gent pugui tenir mandra i fer tard als llocs i perdre el temps amb activitats menys productives, però vitalment més enriquidores, com llegir, fer l'amor o passejar pel bosc, com tu bé dius.

Aquí et deixo dos enllaços a poemes meus, una mica crítics amb el sistèma, per si et ve de gust llegir-los:

- Status quo inacabat

- El préstec feréstec i el poeta burleta

Salutacions de llamp!