Cercador
Al badiu de ca la iaia
Un relat de: Nubada- Compartir:
*
Al badiu de ca la iaia
hi ha un roser
carregat de roses blanques.
Quan és el temps de les flors
me les miro embadalida.
Són obertes, ufanoses,
tiges tortes i punxants.
Al badiu de ca la iaia
hi va el papa per Sant Jordi
i n'agafa les millors:
per la mama i per a mi.
Al badiu de ca la iaia
les oloro i me les miro.
jo m'hi apropo, però vigilo!
perquè aquestes, tan boniques,
sí que punxen... que no ho saps?
Comentaris
-
Poema de primavera[Ofensiu]Unaquimera | 16-05-2008
Has escrit un poema que resulta proper, familiar, i simpàtic.
Amb aroma i color, resulta molt apropiat per llegir-ho en mig d'aquesta primavera que estem vivint.
T'envio una abraçada blanca com una rosa, ben regada per l'afecte i la pluja que no para,
Unaquimera
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Quan falta? (nanorelats)
- Missatge a una ampolla (nanorelats)
- Cargol treu banya
- Una vella amistat
- El llapis vermell (onzena desena de nanorelats)
- Faig cara de castellana
- I ja en van 100 (nanorelats)
- En despertar, el dinosaure encara hi era (nanorelats)
- Amb lletres de pal (nanorelats)
- On vas?
- Carícies (nanorelats)
- Molt més que quatre sentits
- Nadal de la infantesa, Nadal d'avui
- Enamorat de la mestra (i altres nanorelats)
- Taaaat! (nanorelats)