A l'Univers ja parlaven la nostra llengua - XII - I el verb volia esdevenir carn

Guerau estava inquiet, no entenia com podia haver succeït un fet aital, i menys en mans del seu estimat Huguet. Mai no ho hauria pensat. Tampoc no havia aconseguit mai, ni per aproximació semàntica, comprendre els humans; no són més que carn dèbil, tant lluny de la fortalesa física i mental dels nostres -es deia per a ell mateix,- i tan propers en sentiments, i en la parla, a qui els hi devem i agraïm. Per això seguien vius, per res més.
Dins la seva cambra estèril gravitacional dins del satèl·lit al voltant del planeta Oc-Catlan, va fer cridar l'amic trobador, mestre instructor d'Alambina, la musa multimèdia protegida d'Huguet, i sense saber-ho ella mateixa, també protectora de l'escollida.
Huguet va entrar amb el seu vestit llampant, i gairebé obscè, i va atansar-se a Guerau, estrenyent-se tots dos les mans amb el colzes de l'altre i després fonent-se en una abraçada cordial i amistosa.
-Com va tot pel planeta? -demanava Huguet.
-La lluita és aferrissada, hem assolit, mitjançant agents infiltrats dins de l'ARC, endinyar-los les conjugacions verbals que nosaltres tenim com correctes, i les han acceptades.
-Una gran victòria, doncs!
-Encara cal que el consell hi doni el vist i plau, però aviat seran les calendes aprovadores, i aleshores tot rutllarà amb l'eficiència lingüística adient. Els verbs seran els nostres.
-Em fa feliç escoltar el teu to exultant.
-Ens ha calgut pactar amb els Salats, però ara no importa això, anem al gra, Huguet -Guerau va oferir un licor al trobador convidat, i aquest va acceptar,- és licor de mandarina, una novetat, t'agradarà. Com et deia, ja saps per què he vingut, no tinc costum de fer viatges fora de l'escorça, no m'abelleix estar penjat del no res. Degut a les últimes novetats -i tot dient això va encarar al seu amic amb la mirada ben seriosa, -haurem d'avançar els fets. Abans del proper Sant Jordi, la feina ha d'estar enllestida.
-Em dónes menys de nou mesos?
-Tens més temps? És el que triga una humana de la Terra en parir, i ella ja haurà d'estar aquí, quan tot s'esdevingui caòtic dins de l'ARC.
-Així, Alambina haurà de marxar?
-Aquí tens les ordres, el mateix Comte Arnau les ha signades. -li allargà una pissarra electrònica amb les dades pertinents. -I ja fas tard, si et demanes quan hauràs de començar a actuar. De fet, em sembla que ja has actuat molt amb la noia Violant.
-Comprenc el teu atordiment, i veient la meva espifiada, em dol la poca cura, però és tan bonica, i està tan ferma de carns... -un nou esguard enutjat de Guerau va fer canviar el discurs d'Huguet.- Accepto el repte de dirigir la maniobra, però tenim un inconvenient.
-Què passa ara?
-La noia... Violant, ha caigut en un son estèril, no tenim comunicació amb ella, ells en diuen coma, podria perdre la criatura.
-Em dol el teu neguit actual, ja que no deus tenir manera per contactar amb ella... però ja saps que la nostra tecnologia supera la dels humans, ara és més important que mai actuar amb rapidesa... què esperes? Au, brilla!

+ + +

En unes cambres més enllà, Alambina assaja un recital poètic que s'ha de dur a terme a Ca l'Ella de la Cost'a, a pocs vespres vista. Sent l'intercomunicador de la porta d'accés, i dóna pas al visitant.
-Oh! Huguet! Hauries d'escoltar aquests versos... però no et quedis a la llinda, passa endins mestre!
-Gràcies Gran Trobadora.
-Deixa't estar, tot va esdevenir com estava escrit i s'esperava... va ser un recital molt agradable el de l'altra nit, i tu vas ser molt amable amb mi.
-Vaig fer tant sols per assolir els teus desitjos, res més...
-No cal treure's mèrit! Sempre tant... a punt vós! -Alambina va enrojolar-se per uns instants, però va sortir-se'n amb facilitat del pas. -Oh mestre! Voleu seure?
-Potser serà el millor. -Va treure la pissarra del sarró, on l'havia ficada tot arribant-se a l'estança d'Alambina.
-Què em portes mestre?
-Ordres, ordres del Comte Arnau... has de viatjar... lluny.
-No comprenc.
-Coneixes les darreres noticies...?
-Sobre els verbs... sí...
-Res a veure -l'Huguet semblava que volgués esborrar alguna cosa que tenia davant seu, -res més allunyat de la tasca que t'he d'encomanar. Escolta'm, t'he d'explicar una petita historia.
Ella va seure en una còmoda butaca, just enfront del mestre. -Sóc tota oïdes, mestre.
-Quan vares ser portada a l'exterior d'Oc-Catlan, vàrem fer una petita operació logística. Coneixes la duplicació, imagino -la noia va assentir en silenci, -doncs et cal saber que tens una doble en el llunyà planeta Terra. Tot aquest temps que tu has estat aprenent i recitant en festivals poètics, la teva part terrana feia una tasca important de preparació per la nostra arribada formal. El fet que tu no hagis notat res, és la constatació dels nostres avenços tècnics en nanno tecnologia espiritual i verbal, però no tot acaba aquí.
"Canviant una mica de tema, però enfilant la mateixa agulla, et comentaré que no fa gaire, els nostres científics han assolit una perllongaria de la lletra "O" més enllà de la plana existència, creant un corredor estel·lar, o altrament dit, forat de cuc, per on les nostres naus poden viatjar a velocitats mai imaginades. Els viatges que abans podien durar una eternitat, ara es poden realitzar amb pocs espais de temps, gairebé en un somni. I no és un acudit. T'he de comunicar que els teus amics, el Marc i l'Eva ja són a la Terra de fa pocs vespres. Allí a la Terra han succeït uns fets, en els quals jo m'he vist embolicat per camins dels somnis, però en realitzacions tan comprometedores, que han acabat per reeixir el verb en carn. Em segueixes? -La noia va fer que sí, i l'Huguet va fer cara de satisfet.-Així no cal que et doni més explicacions sobre aquest afer en concret. El que de veritat t'interessa, és la teva duplicada. Us heu de rejuntar i portar fins a Oc-Catlan a una noia de la Terra, és diu Violant, i ara mateix està en un estat de somni incomunicat, ells en diuen coma, i està hospitalitzada... i prenyada de poc menys d'un mes... Jo sóc el pare... bes, ja t'ho he dit tot..."
-I qui és ella?
-Qui? La Violant?
-No m'importa aquesta, altra dona; qui sóc jo allí?
-Ets una persona reconeguda, una gran escriptora, amb força d'èxit i molts seguidors, has escrit un llibre sobre nosaltres, i ha tingut una acceptació formidable... aquests humans, en fi, són tan babaus...
-I quin nom tinc? Té també els ulls cítrics com jo?
-Duu uns protectors oculars, allí el sol és groc, i faria mal a la teva còrnia, el teu nom és... Sònia.
-Sònia?
-Sònia Olea.
-Hauries de deixar-me pensar... no entenc per què no torno de la Terra, enlloc d'anar-hi allí, per reunificar-me, com m'has dit.
-Perquè has de tornar amb la Violant.
-Però si m'has dit que està en un hospital?
-L'Eva li fa d'infermera, ella la manté amb vida, sense l'Eva, seria morta, segurament.
-I puc saber-ne el motiu, de tot plegat?
-Seràs degudament informada, no cal patir, sempre ens hem comunicat obertament nosaltres, res no canvia... sols que jo...
-Huguet, ets un trobador lliure, i el meu mestre, i jo... no m'has dit on para el Marc?
-El Marc... el pobre té una feina més galdosa...
-Què hi fa a la Terra?
-Vigila als vigilants de la Sònia, ell també haurà de tornar amb vosaltres, de ben segur que n'estaràs contenta, després de tant de temps sense veure'l... -no va seguir per aquell camí, la cara de l'Alambina s'estava contrafent en un enuig, un gest que l'Huguet mai havia vist en la seva acòlita. -Et serà fàcil trobar-lo, es fa dir Vicente.