a l'Òscar

Un relat de: Ferran Planell




hi ets,
sense ser-hi

perquè allà en la foscor
ets tu la llum que es fa visible

qual fanal que sura a l'aire

de vidres nets,
de lluent metall,
d'enèrgica flama

potser encara tremolo d'abatiment
però, no tinc dubtes
doncs, és fort el meu convenciment

de que seràs tu

qui en la negror de la nit
que ens ha caigut sobtada
ens guiarà pel camí
cap a una nova albada

fins ara, Òscar

que ara encara més que abans
la teva mà durem agafada


* un brisall per a tu

Comentaris

  • pelscarrersgrisosdelcascantic[Ofensiu]
    sempreningú | 09-04-2010 | Valoració: 8


    La manera d'enllaçar els sentiments no podria ser millor. La vàlvula s'ha obert i de manera tranquil·la i fràgil ha anat deixant anar mots precisos, no podien ser altres.

    "Escriure forma part de digerir el dolor"

    Una abraçada :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: