a l'Òscar

hi ets,
sense ser-hi

perquè allà en la foscor
ets tu la llum que es fa visible

qual fanal que sura a l'aire

de vidres nets,
de lluent metall,
d'enèrgica flama

potser encara tremolo d'abatiment
però, no tinc dubtes
doncs, és fort el meu convenciment

de que seràs tu

qui en la negror de la nit
que ens ha caigut sobtada
ens guiarà pel camí
cap a una nova albada

fins ara, Òscar

que ara encara més que abans
la teva mà durem agafada


* un brisall per a tu