A la deriva d'un mateix

[No m'agrada deixar caps per lligar]
Agafaré l'accepció més marinera del terme deriva, és a dir, Desviació d'una nau del seu rumb per efecte dels vents o dels corrents, mesurada per l'angle de deriva. , en lloc del genèric: Anar sense govern, sense aconseguir resultats positius. perquè m'hi sento més còmode.

--------------------------------------------------

La musicalitat del teu poema és única, genial, l'he llegit tantes vegades que el podria repetir de memòria. És un poema amb força, dóna esperança al nàufrag que sense voler per efectes externs es veu colpejat i obligat a anar un rumb que desconeix, mmm, i ni tan sols sap que està prenent un rumb desviat. Ancorada a la deriva, és a dir BORNANT o BORNEJANT (Girar un vaixell fondejat entorn del punt on l'àncora ha fet presa, o bé entorn del cos mort.) de records, mmm, del nostre passat. Sort que sempre acabem llevant àncores, mmm, o diem que ho fem, no? Boníssim el final, posem les cartes sobre la taula, marquem un nou rumb, lluitem ferotgement contra les vicissituds i emprenguem un nou camí, reinventant-nos, mmm, brutal!!

------------------------------------------------

Sé que he trigat una mica en tornar d'Eivissa, mmm, però s'estava tan bé!!

OhCapità, a bord del balandre Sylvia II, després de les tempestes, cenyint i trencant veles per fi ha tornat.

per dir que mai no ens hem de conformar amb restar a l'ombra, quiets, petrificats.... mentre deixem passar el temps i que ell ho faci tot per nosaltres.

"Ha arribat l'hora
de les veritats punyents,
de la lluita de titans,
de reinventar-se".

Les veritats poden ser punyents, però nosaltres podem ser titans, i reinventar-nos sempre, sempre, per treure el millor de nosaltres i viure pensant que val la pena l'objectiu.... llevar àncores, encara que pesin, per finalment, arribar a bon port.

Nicte, has trobat les millors paraules, acurades, sòbries, per donar, amb tota senzillesa (gran virtut de tot poema!), un missatge encisador.

Gràcies per les paraules que m'escrius i per referir-me a aquest poema teu en un comentari que em vas fer. Val la pena llegir-lo!
Felicitats pels teus poemas, de debò, i un petó molt gran!

me l'emporto a navegar, per sentir el ritme compassat d'aquestes paraules harmonioses que has pintat, mmm, ..., mentres saltem entre onada i onada, les repetiré per fruir de la nevagació fins Eivissa mmm, quan torni te'l comentaré un altre cop.

OkkiDoki ! Okki, Doki !



CAP VERD,



NO ESTRÈS !!


pt: mmm, gràcies per la recomenació, mmm, tots, tots, mmm,

Podem conformar-nos en estar ‘ancorats' en algun port, ja ens va bé, no és el millor port, però ja ens va bé... no hauríem de conformar-nos, hem de ‘llevar àncores' i navegar, descobrir nous móns, potser no trobarem el destí desitjat, potser estarem molt temps navegant a la deriva, però lluitarem per arribar allà on els nostres somnis ens vulguin portar...

un petó,
Jordi.