1808

El Pauet, com els quasi mil habitants de Molins de Rei, va veure com hi acampaven 8000 soldats francesos. Era el 4 de juny de 1808. Aquella nit pocs molinencs la van dormir tota.
En apuntar el dia, la tropa es mobilitzà sota un cel lleganyós. El Pauet, assegut al portal, seguia amb la mirada com la formació multicolor s’allunyava pel colossal pont de quinze arcades de pedra rogenca. Els veïns s’ho miraven entre la por i la tafaneria. El general Schwarz, amb 3800 homes anava cap a Manresa, la resta se’ls enduia el general Chabran cap a Tarragona. Després que l’últim soldat va haver deixat la vila, el Pauet va sentir tocar les campanes. Quan van deixar de sonar va sentir les de Pallejà i més tard la brisa duia el so llunyà de les de Sant Andreu.
Ja molt lluny d’on el Pauet pasturava les cabres, dins del carruatge, Schwarz conversava distès amb els seus coronels. Els pobles que travessaven estaven tranquils i el so de les campanes era interpretat com una salutació. Però era l’avís al sometent: arma a coll i muntanya amunt.
Els francesos no van passar de El Bruch, al coll de Can Massana van ser emboscats. Descàrregues de fuselleria i el redoblar d’un tambor van fer que Schwarz ordenés la retirada i el retorn a Barcelona. Van ser hostilitzats a cada poble. Ara ja entenien el so de les campanes. El dia 7, el Pauet va veure una polseguera a l’altra banda de riu que s’acostava. A prop de Molins de Rei, el francesos ja es cregueren segurs, però el pont estava ocupat per voluntaris que el defensaren valerosament. Aquesta vegada la superioritat de les forces franceses es va imposar.
L’orgull ferit dels gavatxos es va desfogar sobre la vila, robant, saquejant, incendiant i matant a tot aquell que oposava resistència. Al Palau dels Requesens, abans d’incendiar-lo, van esbotzar les portes del celler. S’endugueren barrils, botalls i barralons i van rebentar els bocois, perquè no se’ls podien endur. El Pauet estava al mig del pas, una culata li va esberlar el cap.