Detall intervenció

REPTE POÈTIC VISUAL (RPV 96). Henri Cartier-Bresson.

Intervenció de: Cargolsalalluna | 27-07-2009


Idò aquí tenim el nou Repte poètic visual. Es tracta de la imatge Visitants al Llac Sevan d'Armènia del fotògraf Henri Cartier-Bresson. Desitjo que us suggereixi tot allò que creix i fuig i vola i més, encara.



Les condicions són:
Termini: Fins la mitjanit del dia 1 d'agost, inclòs.
Estil: Poesia o prosa poètica.
Longitud: Sense màxim (però que passi de nano, eh?).

Recordar que no es pot presentar més d'una obra per autor i crec que ja està.

Salut i reptes, poetes!!!


Respostes

  • batecs
    kispar fidu | 28/07/2009 a les 12:52

    molt suggeridora la imatge! ara feia dies que no m'incitava cap dels reptes, i avui has trencat aquest ritme, no podent evitar posar-me a escriure! ;)


    batecs

    S'estén un mar, sens dubtes,
    rere els seus rostres
    hàbils i ansiosos
    de descobrir el cant de les ones
    en l'onatge de la vida.

    Somriu, feliç de sentir-se alçat
    estimat entre els altres.
    Peus inquiets el sostenen
    sobre unes mans segures
    que amb admiració el sostenen.

    Resta allà, en el punt d'inflexió
    entre la fragilitat i la fortalesa
    d'uns ullets vius que harmonitzen
    l'alegria i la passió
    d'un cor que comença a bategar.

    És el centre, el punt de mira
    de tot l'entorn que al voltant
    gira.
    Present, content, capaç de canviar-ho tot.
    (El passat, per sempre més canviat).

    Somriu, i se'l mira.
    S'estén i dibuixa
    un horitzó, origen
    de molts despertars
    des d'ara infinits esperats.

    • batecs (millor aquest!)
      kispar fidu | 28/07/2009 a les 12:59

      S'estén un mar, sens dubtes,
      rere els seus rostres
      hàbils i ansiosos
      de descobrir el cant de les ones
      en l'onatge de la vida.

      Somriu, feliç de sentir-se alçat
      estimat entre els altres.
      Peus inquiets el mantenen
      sobre unes mans segures
      que amb admiració el sostenen.

      Resta allà, en el punt d'inflexió
      entre la fragilitat i la fortalesa
      d'uns ullets vius que harmonitzen
      l'alegria i la passió
      d'un cor que comença a bategar.

      És el centre, el punt de mira
      de tot l'entorn que al voltant
      gira.
      Present, content, capaç de canviar-ho tot.
      (El passat, per sempre més ja canviat).

      Somriu, i se'l mira.
      S'estén i dibuixa
      un horitzó, origen
      de molts despertars
      des d'ara infinits esperats.

  • Fill d'Armènia
    Carme Cabús | 31/07/2009 a les 16:50

    T'ungeixo a la terra que també és la teva:
    per ella tindràs saviesa del món,
    el món singular amb muntanyes verges,
    aire pur i somnis, altes neus als monts.

    I ara et poso al pòdium més alt dels meus braços,
    mira al teu voltat: en aquest país
    immens faràs créixer la llavor intacte,
    ferma dins la terra, cap a l'alt zenit.

    Seguiràs tu l'obra, obrint la poncella,
    dels avantpassats que van néixer aquí.
    Riu a aquesta terra, enclavada a l'Àsia,
    al gran llac de Sevan, amb vint-i-vuit rius.

    Pren el gran bateig de l'aire, que escampa,
    l'aigua, que murmura, la claror, que ix.
    La ampla terra armènia t'acull i t'exalça
    i, humil, just espera que en siguis bon fill.

  • Jo no puc participar, però us deixo una cançó:
    gypsy | 01/08/2009 a les 17:43

    Tendre Arménie de Charles Aznavour, cantant francès d'arrels armènies.


    Son sol est sillonné que par ses cicatrices
    Dieu l'a mise à l'épreuve sans la ménager
    Elle n'a survécue qu'aux prix de sacrifices
    Le plus souvent trahie, le plus souvent violée

    L'ennemi s'est toujours pressé à ses frontières
    Elle a pleuré son sort pourtant s'est ressaisie
    D'attaques meurtrières en tremblement de terre
    Elle a vécu le pire, pauvre et tendre Arménie

    Elle a connu la faim, le froid et la misère
    Elle a serré les dents, elle a imploré Dieu
    Elle a vu s'engager et ses fils et ses pères
    Accompagné des mères avec les larmes aux yeux

    Elle a toujours été l'objet de convoitises
    Perdue dans ses montagnes aux portes de l'Asie
    A deux pas des nuages au choeur de ses églises
    [Más Letras en es.mp3lyrics.org/E21O]
    Elle a subi son sort douce et tendre Arménie

    Son histoire est tachée du sang de mille guerres
    De siècles de douleurs comme d'espoirs mort-nés
    Ses héros sont couchés dans des vieux cimetières
    Couchés mais morts debout face à l'adversité

    Elle a gardé sa langue et sauvé sa culture
    Elle s'est accrochée pour sortir de la nuit
    Mille fois ravagée elle renaissait pure
    Pour tout recommencer, belle et tendre Arménie

    Dans ce coin tourmenté du monde elle s'accroche
    A son destin cruel depuis la nuit des temps
    L'arme à proximité de la faux et la pioche
    Pour défendre sa terre et nourrir ses enfants

    Indépendante enfin sur son sol légendaire
    Elle se prend en main et respire et revit
    La liberté conquise il y a tout à faire
    Avec l'aide de Dieu et la foi et l'envie

    Sous la cendre des ans sous les amas de pierres
    L'espoir reste permis, jeune et tendre Arménie

    (Lletra: Tendre Arménie - Charles Aznavour)


    Bon estiu a tots els que sou per aquí, possiblement no em pugui connectar gaire a partir del quatre d'agost, petonàs!

    gypsy

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.