REPTE POÈTIC VISUAL 67: IMPACTE

Esteses són les pàgines
del vostre opuscle singular,
escrit el destí de les hores
en que viureu arrelant-vos.

Petites emocions diàries
us sacsegen el devenir,
imperceptiblement.

Jo, que sóc difunt
us miro amb delicadesa
de no ferir-vos les mirades
ni els íntims sentits.

Us espero pacient,
companys del temps,
que feu girar la roda
sempre en idèntic sentit.

D'entrada em repugna el dibuix.... sembla la mort mirant la vida de la gent passejant per un llibre, la cultura ?.
Intento donar-li la volta. Interpreto. És l'any 2008 que s'acomiada i obre el llibre de la Vida renovada i sempre viva.

D'entrada em repugna el dibuix.... sembla la mort mirant la vida de la gent passejant per un llibre, la cultura ?.
Intento donar-li la volta. Interpreto. És l'any 2008 que s'acomiada i obre el llibre de la Vida renovada i sempre viva.

Petits forasters habiten entre les fulles
de llibres màgics que amaguen misteris.
Els seus encanteris desfan la mort que se'ls mira,
des de fora, sense voler entrar-hi.

I que allà es quedi! No volem mort entre nosaltres.
Petits homenets, protectors de les ànimes dels contes.
Guardem l'enigma que els farà créixer
i mai més desaparèixer.

La nostra tasca és minuciosa,
restem immòbils a la ignorància.

La Mort passa revista
al Llibre de la Vida
que sura enmig del Nil
al paradís de l'Aaru.

Hi ha un temple circular
com de papiroflèxia
on una processó
dels sacerdots d'Osiris
es troben amb els joves
que van a ser iniciats
en tots els rituals
per a sortir al dia...

A la plana següent
es veu com un camí
marcat per les petjades
dels que ja s'han perdut...

I la Mort, que se'n riu
de tot aquest desori,
acabarà pensant
que si tanca de cop
el Llibre de la Vida,
els esclafarà a tots
com si foren formigues.


***

FRANCESC

Moriré i arribaré cansat a la platja dels records.
Aquesta s'estén més enllà de l'abast d'un,
un que només és el que els vius volen,
o tot o, un gairebé res
-arenal sobre paviment dur -.

Allà, enmig de la brumera silenciosa,
començaré a cercar-te.
Ho sabia tot de tu - en vida -,
però ara i aquí, ets una desconeguda.
Fa olor de sal i alhora de mimosa.

Després de fer cua durant una eternitat,
per consultar el llibre dels morts
- registre sense ordre ni concert -,
i passar-me l'estat de putrefacció llegint,
trobo el teu nom, enmig d'una plana :
"sé que m'estimes encara i,
és per això que no he avortat
el desig de tenir-te".
L'esternó se m'enganxa a la columna,
i les costelles fan d'arpa de la meva emoció.
Davant l'astorament dels que em segueixen,
arrenco la plana i la guardo rere el frontal
- allà on segur, seré només jo el receptor
de tan incondicional amor -.

Més enllà, m'he tornat un gelós.

Pacte

Obre't en el llibre
cada minut compta
les hores són ossos
desfibrilador.

I torna a borbolls
com si res no 'nés
costelles de ferro
onomatopeic

D'ara fes dissabte
de ois pensaments
de mont a muntanya
'corralat com els

Corders xais ovelles
passa de minuts
de nyèbit ocapi
si de pas no com

Do'm, o fes recompte
dels doblers, o dis-me
com els deix la fam
com dret d'usdefruit.



X

Obre'm.
Sóc la porta dels teus somnis,
on tot pot ocórrer i res no és.
Els llibres no els escriu ningú,
s'escriuen a través del teu aroma.

Olora'm.
Fulles blanques perfumades
de tinta tatuada, d'idees
que floreixen enllà la pell de qui
algun dia les pensà.

Pensa'm.
Els pensaments són vius
ens transiten, ens utilitzen
per ésser, per sobreviure
fora la ment de qui els escriu.

Escriu-me.
Autòmat, irreflexiu, anònim.
Llargs fils et mouen els dits,
com titella, esquelet de pensades.
Una calavera on les paraules

ja no t'habiten, ja no són teves.

Mar, horitzó infinit
a l'escullera de l'oblit;

Obro el bagul de la memòria
allà on els morts s'atansen
i beuen de la font dels vius,
tan sols un instant reneixen
en un simulacre de vida.

Us veig ballar la dansa
dels qui respiren indiferents
als records que guarda el temps,
i el temps s'escola per un forat
sense retorn,
amb una avidesa ferotge.

Els ossos es trinxen en bocins
magres d'homes que van existir
i ara davallen per camins incerts
quan la llum s'apaga,
i el gebre basteix la solitud
de l'univers dels segments.