COMENTARIS AL MELOREPTE 8: We Fly So Close, de Phil Collins

Intervenció de: deòmises | 18-04-2008

---

La cançó de Phil Collins ha deixat textos bellíssims. Tot seguit, els comentaris:

1-Absència (Stream Of Conciousness), de desideri:

Prosa poètica amb absència de puntuació per a conferir el flux de la consciència que dius en el subtítol. Text amb gran sentiment, barrejant molts elements i plasmar la melangia que la cançó provoca. Bon Melorepte.

2-Volem tan prop..., de Francesc Arnau i Chinchilla

Realisme en la teva poesia, l'existència després de créixer. Quan la vida et tracta a bufetades i no saps esquivar-les. Bona continuació del Melorepte4, com ja fas constar en la teva Nota. Els teus poemes tenen quelcom d'existencial que provoquen al lector qe s'involucri en el text, que s'immersi en les paraules i les mastegui, que les empassi i les noti pesar dins de les entranyes. Gran poema, amic i Poeta.

3-T'he deixat de buscar de Montse Canes i Giner
Repetició suggerent que fa que el ritme del poema s'adigui a la melodia, que deixi en la boca un regust amarg de tristesa i malenconia, de desig per a que la persona que enyores torni al teu costat. Montse, el teu poema és clarament musical, un dels objectius d'aquest repte; a més, plasma el missatge de la cançó triada, un altre dels objectius del Melorepte. Per tant, objectius acomplerts amb escreix.

4-Massa a prop, de Sergi Yagüe Garcia

L'amor com a dolor i arma per a ferir l'altra persona, l'ésser estimat. Culls les paraules d'en Phil Collins, les formes entre les mans, les transformes en versos i, en tres estrofes brillants, les deixes volar. Per a que nosaltres, lectors de tu, les copsem i patim en llegir-les, sofrim en llegir quant de sentiment pot encabir-se en onze versos. Narrador, encara dubtes quan t'anomeno poeta?

5-GUSPIRES, de kispar fidu

Em vas escoltar quan et vaig animar a presentar-te al Melorepte. I el vas aconseguir. Amb aquesta brillantor de poema, amb aquestes paraules tan ben trobades i aquests versos àgils però al mateix temps sincers:

Tota la vida intentant superar-nos.
Per a aconseguir arribar a ser,
el que ni sabem que volem ser.

la clau del poema són aquests tres versos, els més bells que he trobat dins de la bellesa del poema. Gràcies, Gemma/kispar fidu, per oferir-nos les teves paraules.

6-Ensenya'm a volar, de Thaïs

Nou versos. Res més. Res més? Sí, tota l'ànima d'una poetessa fresca i melangiosa com tu, Thaïs. Amb el teu estil, marcat per la melangia d'esperar però esperant amb una desesperança esperançadora, lluitadora, que no se sap (ni ho vol) rendir. Brevetat per a aconseguir el màxim: despullar el cor als ulls del lector. Gràcies.

7-Fugint, de gypsy

Fugir és una solució. Igual d'arriscada que romandre i esperar les conseqüències. Volar massa a prop és repetir la història d'Ícar i el Sol, arriscar al màxim. Potser les ales aguanten l'escalfor que esdevé calor, potser es desfan (el més probable) i cauràs. Què esculls tu? Volar? Fugir? Amagar el cap sota l'ala, zíngara valenta?

8-Així ella arribava, de Carme Cabús

Breu poema que segueix una rima assonant (en els versos parells, sobretot; encara que el 5è i 7è rimin entre ells). Breu però, com la Thaïs i la gypsy, condensen el significat de la cançó: la tristesa i la recerca de l'amor (l'amor que no troba i cerca).

He de dir que els vuit textos són d'una qualitat extraordinària, que posa en un compromís a qui ha de triar NOMÉS UN entre tant de nivell. Només em resta agrair la participació de cada meloreptaire. Una abraçada i...
Salut i música.

d.

---