Veredicte i Comentaris Repte 225 Despulla't

Benvinguts als comentaris i al veredicte d'un repte genuinament meu. (Alguna vegada també m'haig de permetre aquest luxe.)
Ens hem despullat 14 participants i el jutge 15.
Començó amb els comentaris. Llegiu-los tots, sigueu bons minyons i no us limiteu al vostre.



"El temps que em quedi" Allan Lee

Forma:
Una expressió impecable, no hi he sabut trobar errades de cap mena. Tan sols: "Imperiosa necessitat" que és perfectament correcta però que està molt feta servir, és una expressió molt com diria un que jo sé "suada".

Fons:
Expresses la nuesa, com la vulnerabilitat d'algú que se sent en mans d'un altre, tal vegada a les portes de la mort, o en un greu perill. La nuesa en aquest relat fa sentir l'angoixa de saber-se vulnerable, petit, provisional, efímer... Hi ha imatges que fan pensar en la mort: "on hi havia les llums blanques"
En destaco, l'aprenentatge que la protagonista fa: "mai més perdria el meu temps valuós en persones que no m'interessaven" En certa manera la nuesa ajuda a la protagonista a obrir els ulls i adonar-se com realment no necessitem res, ni persones, ni dependències, ni suports... que el que cal és adonar-se que només es pot viure en llibertat sense lligams, sense por a caure al buit, perquè la vida tal vegada només es pugui gaudir en un constant caure al buit per negar-se a bescanviar la llibertat per aparents seguretats que són cadenes. Que bé s'està quan no es té res, i un s'adona que precisament s'està bé perquè ja no es té res, i res no ens empresona.

* * * * * * *

"Dia de març" Xavier Valeri

Forma:
En general força bé l'expressió.
Et poso a continuació les frases que tu has escrit i que no m'acaben de convèncer i a sota com les escriuria jo:

una mulat
un mulat

un bogeria
una bogeria

Fons:
M'agraden molt les alegories, les imatges que descrius, de vegades una mica tètriques, que atorguen a l'escena un caràcter una mica surrealista en sentit positiu. Vull dir que hi queda bé. Al final haig de reconèixer que no l'acabo d'entendre gaire. Suposo que en Pere cridava perquè el mulat no treballava amb prou força, però a les hores, per què reia el protagonista? ¿Què té de graciós que algú llauri un camp i no ho faci prou de pressa? I la nuesa tampoc no la trobo gaire.


* * * * * * *

"Furgant el mirall" Gypsy

Forma:
A part de quatre tonterietes subjectives que t'he escrit més avall, l'expressió és força correcta.
Igual com en Xavier Valeri, t'he posat la frase que tu has escrit, i a sota com l'hauria fet jo:

les imatges em retornen com una pel·licula a càmera lenta i em torna aquell dolor agut d'haver disposat de quelcom que no era meu amb l'ajut d'un còmplice.
les imatges em retornen com una pel·lícula a càmera lenta, i em torna aquell dolor agut d'haver disposat de quelcom que no era meu amb l'ajut d'un còmplice.

De vegades voldria tornar a ser l'infant que era abans que res succeís i així, recordo, revisc el passat, sento vivament les rialles contingudes de petites malifetes
De vegades voldria tornar a ser l'infant que era abans que res succeís, i així recordo, revisc el passat, sento vivament les rialles contingudes de petites malifetes

El pare se'n va oblidar, almenys mai més no en va parlar, crec que ni ho recorda o si més no, ho fa veure.
El pare se'n va oblidar, almenys mai més no en va parlar; crec que ni ho recorda, o si més no, ho fa veure.

I mirar el mar blau, les onades de la vida, l'horitzó que encara ens resta i tancar definitivament la porta als fantasmes que ens assetgen.
I mirar el mar blau, les onades de la vida, l'horitzó que encara ens resta, i tancar definitivament la porta als fantasmes que ens assetgen.

Fons:
Fas intuir, sense expressar-ho amb claredat, una culpa que avergonyeix una nena de dotze anys i al seu propi pare que en sembla ser el culpable. Si fos així, el teu relat esdevindria la narració d'uns fets que costen d'explicar, sense que realment es pugui dir que són vergonyosos, perquè no ho són. Una nena no és culpable de res. En tot cas seria una vergonya pel pare, però la vida és tan complexa i tan difícil... On comença la malaltia i s'acaba la criminalitat. Fins a quin punt podem evitar els comportaments injustos. Quina influència té l'estructura cerebral, els minerals del cervell, les pròpies experiències de la infantesa, en allò que després de grans farem. Quan obrem lliurement... qui o què governa les nostres "lliures" decisions? L'important és que arribem adonar-nos que no hi ha cap vergonya en explicar la veritat de les coses, que som com som, que els demés són com són, i que a qui no agradi que s'hi posi fulles, o que es tapi els ulls, o que es compri unes ulleres de fusta o uns taps per les orelles... La nostra dignitat no depèn de les opinions alienes, ni tan sols de la nostra... hem de caure al buit, viure caient al buit... el nostre esforç no farà que surti el sol cada dia.

* * * * * * *

"Paraules per a la teva absència" Josep Bonnín

Forma:
Disculpa si no he fet bé les correccions formals. És possible que alguna expressió teva sigui genuïna i correcte, però pel meu desconeixement de les característiques de Mallorca puc ficar la pota. Demano disculpes per avançat. Et poso la frase, i a sota com l'escriuria jo:

transformar-me per tu amb cristall transparent
transformar-me per tu en cristall transparent

malgrat el que estic sentint, m'està cruiant per dins
malgrat que el que estic sentint m'està cruiant per dins

a tu et vaig tractar igual: Com una joguina...
a tu et vaig tractar igual: com una joguina...

Això, no és una carta
Això no és una carta

El preu d'haver-te abandonat ho he pagat amb delmes de record
El preu d'haver-te abandonat l'he pagat amb delmes de record

Et dec el que estic fent, malgrat mai te n'assabentis
Et dec el que estic fent, malgrat que mai te n'assabentis.

Son aquestes
Són aquestes


FONS:
Imatges de gran bellesa ens porten dins dels sentiments d'algú que parla amb algú sense ser sentit per aquest algú. De vegades sembla que insinuï un suïcidi, això és el que no m'ha acabat de quedar gaire clar; si es vol suïcidar, o no; si només és una mena de monòleg envers ell mateix pel fet d'haver abandonat aquest ésser. En tot cas entenc que el fet de despullar-se es concreta en aquesta sinceritat cap a ell mateix: sinceritat de sentiments, de judici sobre els seus propis errors. Resumint, un bon text.

* * * * * * *


"Qui t'ha dit que anaves nu?" Jeremias Soler

Bé. Més que un repte és el reportatge, amb fotos reals, d'una experiència, amb el secret desig de provocar salivera a algú que comparteixi algun dels sentiments que descric, i amb l'encara més secret desig de provocar ganes d'imitar-me. No té cap més intenció que fer gaudir amb les imatges, i tractar d'aconseguir en l'ànim de qui el llegeixi un bri del goig que vaig sentir jo en viure l'experiència.
La frase bíblica de Yaveh retraient-li a Adam el seu sentiment de vergonya representa per a mi la prova que el déu dels antics valorava la nuesa, idea que fou interpretada justament a l'inrevés pels que llegeixen el passatge. Crec, evidentment, que el relat del gènesis és una metàfora sense valor històric, però que revela una filosofia profunda que reconeix la puresa de la nuditat, i la foscor de l'ocultació.

* * * * * * *


"De fora cap a dins" Frida

Forma:

Et poso la frase que has posat tu, i a sota la que posaria jo:

És quan arriba el vespre, quan em veig des del darrera del...
És quan arriba el vespre, que em veig des del darrere del...

Per no desvetllant-me
Per no desvetllar-me

Segueixo la meva tasca
Continuo la meva tasca

Fons:

Ens presentes el fet de despullar-nos, com l'alliberament de les cadenes quotidianes, dels records de les angoixes, les ràbies, les repressions... Per entrar després del tot nus al món dels somnis, on impera allò que un és, la pròpia realitat nua. És un relat molt gràfic, i molt ben escrit.

* * * * * * *


"Segon acte" Laura Dalmau

Forma:

A sobre la teva frase i sota t'he posat com la faria jo:
Perquè has fugit a amagar-te?
Per què has fugit a amagar-te?

He après consciència de les meves limitacions
He pres consciència de les meves limitacions

Masses dies
Massa dies

Fons:
Caram. Me l'he hagut de repassar diverses vegades. ¿És possible que la nuesa sigui l'explicació d'un fet que no acostumes a explicar? O potser és senzillament l'expressió nua de la protagonista que demana el divorci i explica tot el que porta a dins. Entenc que és un teatre d'aquells en què els protagonistes desenvolupen un llenguatge molt culte. No és un diàleg objectivista, realista, sinó més aviat shakesperarià en el sentit de la formalitat del llenguatge: elaborat, elegant, poc ras. Però aquest recurs és lícit. És un relat de significació dura, molt dura: una persona que s'ofega, que se sent incompresa, ignorada; i un altre ésser que invoca un amor que potser no ha sabut o no ha pogut viure bé. Potser el diàleg no és imparcial, juga una mica a favor de qui demana el divorci, l'abandonat potser es podria defensar millor, de vegades sembla massa toix, fins i tot massa insensible: "tot per un ideal estúpid" Em xoca la frase: "Ara ves-te'n i emporta-t'ho tot en una bossa, menys la nostra filla" Aquest "nostra filla" és revelador de l'inconscient de qui ho diu, que en certa manera sap que alguna cosa de qui marxa es queda, perquè és dels dos la filla.

* * * * * * *

"Per fora i per dins" Angie

Forma:
Poso la frase que has escrit i com l'hauria fet jo, amb tota la provisionalitat que un comentari subjectiu implica:

Havia hagut una distància tan gran
Hi havia hagut una distància tan gran.

Tenia por de que preguntessin
Tenia por que preguntessin

Quedem a una cafeteria
Quedem en una cafeteri
a

La casa se'm cau al damunt
La casa em cau al damunt

Voldria afegir també que la prosa, com és habitual en aquesta escriptora, en alguns paràgrafs és sublim.

Fons:
El primer paràgraf ens parla de la por a la forma d'un mateix, d'una lluita ferotge per acceptar el que la raó sap, però que alguna part del jo no accepta.
Un segon paràgraf parla ja de l'acceptació del propi jo, en una prosa molt agradable, amb frases curtes que descriu gairebé com en un dibuix l'escena de la nena a la platja, plena de calidesa i serenor.
El tercer paràgraf ja manifesta una plena acceptació, i un gaudi del fet de despullar-se que es resumeix en aquesta frase: el que sí recordo i gaudeixo encara és la sensació d'alleugeriment en despullar-te. També literalment. Ara m'encanta mirar-me al mirall i recórrer el cos amb la vista. I que em mirin. Per fora i per dins.

* * * * * * *


"Sense tu" Carme Cabús

Forma:
Expressió perfecte. Només he trobat un tant que potser hauria de ser tan:
Per tant poca promesa de recursos
Per tan poca promesa de recursos

Fons:
Descripció profunda d'una pèrdua, del que significa per la pròpia vida i per la pròpia essència. Despullament de sentiments en què la protagonista reconeix tot el que era l'altra persona, tot el que simbolitzava, les vivències, l'etapa vital que es va endur, potser sense que cap dels dos se n'adonés. Reconeixement dels preus que de vegades la vida es cobra, de manera traïdora, sense avisar. Mots que es perceben essencials i es fan dignes de respecte i admiració per aquesta sinceritat nua i franca.

* * * * * * *


"Ni No Nu" Bruixot

Forma:
Impecable. Jo no hi he vist cap errada, i a banda d'això, és una prosa poètica que a mi em sembla deliciosa.

Fons:
El protagonista elabora una descripció metafòrica d'ell mateix. A través de les imatges, desgrana sentiments, i el color i el tast d'aquests sentiments esdevé millor que qualsevol definició o explicació racional. De fet, això és l'art: reconèixer la incapacitat dels mots per a descriure tot el que se sent, i, fins i tot, tot el que se sap; si més no d'una manera lineal; llavors els mots han de cercar imatges que deslliguin sensacions, sentiments, contorbacions interiors, que s'apropin a allò que l'autor sent i que no sap com transmetre. L'important és reconèixer que no es pot descriure tot el que passa per l'interior d'un ésser ni pels seus records, i que davant aquesta dificultat, el camí és l'art.
Per exemple: "Sóc la foguera que s'immola a la fi de cada era..." Aquesta imatge, la de la foguera, per si sola, m'evoca purificació, final, acabament i a l'hora començament. M'evoca estiu, natura, infantesa, em fa venir gust de coca a la boca i flaira de pólvora al nas... I com aquesta, moltes més imatges... El despullament és el relat sencer, l'autoretrat al·legòric de l'autor, amb una bona part de misteri codificat, però que és a l'abast de qui burxi, per tant és nu.
M'agrada la musicalitat del títol "ni no nu" que al'hora en un joc de mots podria entendre's com "nino nu" o com un simple taralaleig musical "ni no nu" o bñe com un "ni vestit" és a dir: "ni (no nu)" En fi, una petita gran birgueria.

* * * * * * *



"Show must go on" Hergé

Forma:
Tal com he anat fent, a sobre poso la frase, i a sota com la faria jo:

Ell sabia que s'estava morint de sida al compondre-la
Mentre la componia, ell sabia que s'estava morint de sida.

Al hospital
A l'hospital

L'avia
L'àvia

El meu cos m'ha traït
El cos m'ha traït

Segueixo sense saber el motiu
Continuo sense saber el motiu.

Fons:
Les frases curtes acompanyen molt bé la gravetat del missatge, com si sostinguessin les llàgrimes. El protagonista despulla el seu dolor, les seves dificultats físiques, i per damunt de tot la rauxa amb la que diu "endavant" i quan diu "tinc el cor trencat i el somriure al rostre" Tot el relat és una successió de petits missatges essencials trenats en la vida del protagonista, que representen un aprenentatge i una mostra de coratge i de lluita.

* * * * * * *


"Esperança" Marga

Forma:
A sota de cada frase, com la faria jo:

Si aquesta proposta hagués arribat al seus vint anys
Si aquesta proposta li hagués arribat al seus vint anys

era una dona guapa, alta amb corbes ben proporcionades ,
era una dona guapa, alta, amb corbes ben proporcionades,

cabellera negre plena de rinxols i ondes
cabellera negra plena de rínxols i ondes

Després dels signes de puntuació (punts i comes) hauries de deixar un espai.

Al cap d'una petita estona
Transcorreguts uns instants

I té que fer un gran esforç
I ha de fer un gran esforç

A la nit ,en la solitud del llit de matrimoni pensa en un temps llunyà,
A la nit ,en la solitud del llit de matrimoni, pensa en un temps llunyà,

De una platja nudista
D'una platja nudista

A veure de amagat aquell espectacle excitant i prenia...
A veure d'amagat aquell espectacle excitant, i prenia...

A la eixida
A l'eixida

El infern crema
L'infern crema

Fons:
La història d'una dona que es veu abocada a un despullament que potser no és el que desitja de bo de bo. Potser no és el millor exemple del que hauria de ser un acte d'alliberament, tot i que la protagonista sembla dur-ho força bé, i recorda amb plaer la joventut en una platja nudista. Però tot plegat em fa veure el fet de despullar-se, en aquest relat, més com una humiliació imposada per la necessitat de sobreviure i de criar la seva filla. Crec que despullar-se d'aquesta manera no és constructiu, ni bo.
A més hi ha una frase lícita i respectable, però amb la qual jo estic en profund desacord: "ara tota aquesta bellesa està minvada pel pas del temps" Per què? Qui decideix on és la bellesa? ¿Existeix un canon universal i objectiu del que és bell i el que no ho és? És mentida que l'Elsa Pataki nua sigui més bonica que la Duquesa d'Alba nua, també és mentida el contrari. La bellesa depèn del sistema d'observació, i tot i així, un sistema d'observació adolescent, profundament hormonat, que es deixir enlluernar pel cos de l'Elsa Pataki, si és objectiu i natural (quasi mai ho és) haurà de reconèixer la bellesa de l'envelliment natural dels éssers: la bellesa de les fulles seques de la tardor, del tronc caigut enmig del bosc, i per què no, del cos d'una senyora gran madur i nu, amb els cabells d'argent i els ulls brillants, no és una bellesa menor, és una bellesa diferent. La bellesa depèn dels ulls que observen i del cor que mira, més que no pas de l'objecte observat en si. Per això si a algú li escandalitza un nu, el problema és dels seus ulls i del seu cor, no pas del nu.

* * * * * * *


"Instants de no-felicitat" Àfrika Winslett

Forma: Impecabñe, sense errors, bellíssima, sublim, poètica, perfecte.
Fons: M'ha despistat una mica la qüestió de la "no felicitat" Descrius una imatge bellíssima del mar i la nit. Déu meu que impressionant és banyar-se nu de nit al mar, i nedar endins i endins i sentir aquella calidesa negra on sures ingràvid, aquella sensació d'inseguretat que t'ensenya a acceptar el risc, la mort i el que vingui a condició de viure intensament. I després tornes a la platja, i la sorra sota els peus... indescriptible. Nedar nu en la foscor, per arribar al sol de l'alegria, el sol que surt a la teva pell.

* * * * * * *

"Vitrall" Unaquimera.

Forma: Perfecte. Només una cosa de perepunyetes subjectiva:

el terror apostat en les cantonades del cada dia
el terror apostat a les cantonades del cada dia

Fons:

El despullament d'una dona que s'allibera del temps, que es defineix sense por, amb cruesa, que accepta el pas dels anys d'una manera realista, i que no s'enfonsa per aquest fet. I que decideix despullar-se, mostrar-se com és, i escollir aquest vestit, la nuesa, com a expressió de cara als altres. (Ai que difícil serà decidir-me per un guanyador)


"Despulla'm" Ninona

Forma:

A sobre, la frase; a sota, com la faria jo:

Has vist què fàcil sembla de dir
Has vist que fàcil sembla de dir

Burxa en les butxaques dels meus pantalons
Burxa a les butxaques dels meus pantalons

Fons:

Aquí la despullada exigeix un acte extern, que sigui un altre el qui despulli, el qui exhibeixi l'ésser propi. No sé si és un relat que identifica el fet de despullar-se amb l'inici d'una reciprocitat eròtica o amorosa. Potser aquest despullament no és total i universal, sinó recíproc i exclusiu de dos éssers.


* * * * * * *

I ara ha arribat el moment de la veritat.



Semifinalistes sou tots:



Finalistes:

Per fora i per dins. Angie

Ni no nu. Bruixot

Instants de no-felicitat. Àfrika Winslett.



I guanyador/ora/ors/ores:

Buff... que difícil... és que m'agraden els tres... Doncs mira en triaré dos d'aquests tres, i per primera vegada, des que faig de jutge en solitari faré dos guanyadors; en faria tres però ja serien massa per organitzar el repte 226. Per tant guanyadors:

Bruixot i Àfrika Winslett, amb "Ni no nu", i "Instants de no-felicitat."

Apa, a preparar plegats el 226