veredicte repte CCXXII Un món sense...

Primer de tot vull dir que he disfrutat molt llegint els vostres relats, m'ha fet molta gràcia veure com cadascú s'ha pres el tema d'una manera tant diferent, potser les paraules us han "putejat" una mica, si ara tornés a plantejar el repte potser en posaria unes altres...

De cara als comentaris, que sapigueu que jo no escric gairebé mai i no em veig en cor de ficar-me en els temes sintàctics, ortogràfics, etc... Comentaré i basaré el meu judici sobretot en l'argument del relat, en el ritme i en el que transmet.

Un lloc tranquil. Queequeg

Hi ha moltes coses que m'agraden del teu relat:
-la concisió i el ritme, és com un poema!
-transmet un estat d'ànim que crec que és difícil de descriure, i que queda resumit amb la frase : no sóc feliç i n'estic satisfet.
-l'estructura: en els dos primers paràgrafs ens posem en un ambient que ens inquieta però no sabem perquè. En els dos següents paràgrafs el protagonista ens mostra la seva suposada seguretat aferrant-se a una teoria. I a l'últim paràgraf, amb una sola frase, aquesta seguretat es trenca en mil bocins.
També m'agrada per on has fet anar el tema jugant amb una doble manca: la felicitat i tu. Et fa plantejar de quina manera està relacionat, quina manca és més important i quina causa quina.

Tot per a mi. loPardal

El teu relat m'agrada perquè és imaginatiu, l'acció avança de pressa i això li dóna frescor i va bé amb el to humorístic.
Has seguit el tema literalment, hi ha alguna cosa concreta que desapareix, expliques com desapareix i les primeres conseqüències.
Quan convé poses detalls que ajuden a donar realisme (el canvi del Bassas per la Melero) i quan convé vas al gra (el protagonista no dubta ni un segon a decidir què ha de fer davant la tragèdia que ha assolat mitja humanitat)
Les paraules semblen col·locades amb comoditat i, al final, tot i que utilitzes el recurs de que hagi estat un somni, queda divertit per la confusió de la rossa amb la mare.

Un món sense forats negres. Frida

La idea de relacionar els forats negres amb les angoixes i dolors primer, i amb un oasi de descans després, trobo que pot tenir molt de suc, i m'he quedat amb ganes de veure-ho més desenvolupat. Tinc la sensació que això podria ser l'esbós del relat, i que darrera d'aquesta idea hi ha més coses que no han tingut temps d'aparèixer, les paraules obligatòries s'hi han posat pel mig, o un forat negre ho ha xuclat...



Ple dret. perisci

M'ha agradat molt que enlloc de treure alguna cosa del món, convertissis el tema en denúnica d'alguna cosa que falta: el reconeixement del dret d'un poble.
L'estructura m'agrada, ajuda a transmetre el missatge amb força: som així, ens fan això, però nosaltres reaccionem així, i al final una frase que ho remata perfectament i ho lliga amb el tema del repte.
Després haig de reconèixer que em costa més entrar en el contingut del relat, perquè és l'expressió d'una manera de sentir i de pensar i em costa més de comentar que una ficció. La trobo una bona proclama del que vols dir, però potser et diria que trobo que algunes frases em sonen una mica buides, i hi ha una mica de repetició de conceptes, i el to traspua un orgull que no em fa connectar-hi gaire, però això ja és molt personal...


Un món sense forats. rnbonet

És curiós que dos dels relats hagin anar a parar als forats... M'agrada molt el títol d'aquest relat: Un món sense forats, perquè el títol sol ja suggereix molt: un forat per si sol ja és una manca d'alguna cosa, o sigui que és el món sense forats seria el món sense la manca d'alguna cosa...
I també m'ha agradat molt el començament del relat, com una espècie d'homenatge als forats, molt bonic.
Però després trobo que t'has desviat del tema i les expectatives que m'havia creat amb el títol s'han esvaït una mica, sembla com si el tema dels forats t'ha captivat i el de "el món sense..." s'ha quedat pel camí. O sigui que potser el títol hauria esta més adequat si fos: el món amb forats. També pot ser que jo no ho hagi entès del tot, perquè t'haig de confessar que al final m'he perdut una mica i no sé qui és el que us explicava sorneguer el forat que més li abellia.

Sense àudio. NiNel

M'ha agradat molt la idea de fer desaparèixer el so, i encara més que la gent no sàpiga que ha desaparegut perquè ni tan sols recorden què és.
Molt ben trobat lo del despertador sense so i la guitarra que ningú reconeix, però trobo a faltar un parell de situacions més que facin adonar al lector que no hi ha so sense haver-ho de dir directament. El fet que es digui que la tele és sense àudio trobo que trenca una mica la màgia, no deixa que el lector se n'adoni sol de que no hi ha so. Potser quan la protagonista va amb bicicleta es nota poc la falta de so, però suposo que és difícil descriure-ho!
També m'agrada el fet que la desaparició del so provoqui tristesa i apatia en la gent, i és molt maca la imatge de la guitarra abandonada.
I el que m'ha agradat més del relat és que et fa plantejar la diferència entre un món sense àudio i un món en silenci.


I així doncs, els finalistes són:

Un lloc tranquil. Queequeg

Tot per a mi. loPardal

Sense àudio. NiNel



I el guanyador és...

Un lloc tranquil. Queequeg

felicitats!


I us vull donar les gràcies a tots per haver participat en aquest repte, m'ha fet moltíssima il·lusió llegir tots els relats, i he trobat que estaven molt currats, m'ha costat una mica fer els comentaris, és dur ser jutge...

i també gràcies al reptaire Joanra que m'ha ensenyat com participar als reptes!

i ara bona nit a tothom, i a esperar el següent repte...