Resultats i petits comentaris al NANOREPTE 456 — La mirada dels infants

Intervenció de: Joan Gausachs i Marí | 19-05-2011

---

Resultats i petits comentaris al NANOREPTE 456 — La mirada dels infants

Ja heu votat tots i per tant aquí en teniu els resultats:

Ha participat:
08.- Mirada explícita — Nonna_Carme


Han rebut dues mirades:
02.- Mirades que parlen ! — Joan G. Pons
03.- No cal que parli — uanra
04.- Dos sols radiants — joandemataro


Ha gaudit de tres mirades:
07.- Engranatges — brins


N’ha obtingut quatre
06.- Nen d'acollida — Englantina


Cinc mirades per:
01.- Números a Ceràmiques Alcàntara — deòmises


Mitja dotzena pel nano guanyador:
05.- Desconcertat i sorprès — nuriagau

——— Uns petits comentaris ———


Suposo que, qui més qui menys, amb el pas del temps i les diferents participacions en els ‘nanoreptes’, que és el que ens ocupa, em coneix una mica i sap que sóc una persona de pau i que sempre cerca la bona harmonia... deixeu-me doncs dir quatre paraules...

En aquest nanorepte que m’ha tocat endegar hi ha hagut unes petites incidències...? diferències...? mals entesos... ?

Comprenc perfectament, encara que no la comparteixi, la decisió inicial d’en joandemataro de no votar, per no haver d’escollir només tres dels nanos a concurs. Gràcies, Joan, per haver-t’ho rumiat i acabar votant.

Entenc perfectament que ni la brins ni la Nonna_Carme, en cap moment han dit cap inconveniència, ans al contrari, les ha mogut el sentiment de la feina compartida. Gràcies,a les dues, per haver expressat el seu sentir.

De vegades parlant, amb el to de veu, amb una aclucada d’ull, un gest, les mateixes paraules passen d’un significat a un altre. La paraula escrita, ho ha d’estar molt bé perquè siguin ben interpretada. També, s’ha de saber llegir i qualsevol dels dos casos pot portar a interpretacions equivocades.

Jo, que sóc un cagadubtes integral, estic ben convençut que si avui hagués de votar alguna edició de ‘nanos’ d’un any enrere, segurament que no els votaria pel mateix ordre i possiblement ni els mateixos.

——o0o——

A la tardor o principis d’hivern de l’any 2009, en un ‘nanorepte’ hi va haver un participant que es va negar a votar —no puc recordar ben bé amb quines paraules—, donant a entendre, o almenys jo ho vaig interpretar així, que hi havia poc nivell i que no volia votar per votar...
A mi, que sóc pacífic de mena, em va doldre aquesta decisió. Em va semblar que era una falta de respecte per els companys...
Ara, en la distància del temps, penso que potser sí que va fer bé... d’acord amb la seva manera de pensar. Encara que jo no seria capaç de fer-ho.

I per acabar us diré... Oi, que no ha passat res?

Gràcies per escoltar-me [llegir-me] i el “nanos” sempre endavant!


Recordem el ‘nano’ guanyador

05.- Desconcertat i sorprès — nuriagau
—Mama, em fa mal...
—Si pogués, em quedaria jo aquest dolor.
—De veritat? —digué amb la veu i la mirada.


Au Núria! A organitzar el 457... pensa que la Mercè Bellfort torna a l’atac!

---