MELOREPTE207: I'd Lie For You (and that's the Truth), de Meat Loaf

Havia cregut en la predisposició dels cors,
sense menystenir la calidesa d’una carícia,
i, en topar amb la cruenta realitat
em trobo just al precipici.

Mentiria per tu i aquesta és la veritat.
Diries la veritat per mi? Mentida!
Prou que me n’estic de mentir amb la mirada
quan amb la respiració peco d’estimar-te.

Havia somatitzat l’esperança,
tenint com a estendard una llàgrima melangiosa,
però em fonguí amb els colors del calidoscopi
quan la rosa dels vents persistí.

Mentiria per tu i aquesta és la veritat.
Diries la veritat per mi? Mentida!
Prou que neguitejo de sentir-te meva
quan constates una passió insospitable.

Havia trobat la drecera vers els teus sentiments,
quan em cruixí el cor de fregar l’ideal,
que removent-se a cada punt àlgid,
cercà, impietós, el seu lloc en el teu albir.

Mentiria per tu i aquesta és la veritat.
Diries la veritat per mi? Mentida!
Prou que me n’afarto de fer-te petons
quan el pètals de la rosa cauen tardorencs.

Havia provat de fer quelcom en favor teu,
estilitzant tots i cadascun dels contorns,
afavorint el dibuix del teu despertar,
esllanguint-se el badall de la teva ànima.

Mentiria per tu i aquesta és la veritat.
Diries la veritat per mi? Mentida!
Prou que me n’afarto de fer-te petons
quan el pètals de la rosa cauen tardorencs.

Havia traslladat les vivències al teu entorn,
traient de mi tot allò que em martiritzava
i, en fer-te aliena a tota discordança
et rifares de la gràcia d’aquest homenot.

Mentiria per tu i aquesta és la veritat.
Diries la veritat per mi? Mentida!
Prou que m’omplo la boca de raons,
quan les veritats ja no es poden escrutar.

Havia nostrat una mena de ressorgiment,
que mentre seguís brollant d’esperança
s’hauria concretat en una famolenca batalla
de fogueres i trinxeres en un desert remot.

Mentiria per tu i aquesta és la veritat.
Diries la veritat per mi? Mentida!
Prou que cerquem la veritat
quan cada mentida tanca la nostra boca.
__________________________

llamp! reloaded

T’esperaré

L’has triat a ell, ho sé:
Atractiu i valent, sense por de res. El teu príncep blau que t’ha rescatat del tedi de la rutina diària. T’ha seduït amb les seves armes d’heroi de pel•lícula americana.
Te n’has anat mirant cap a mi, com si la culpa no et deixés mirar endavant. Com si el teu cap em demanés perdó per la neciesa del teu cor.
Jo, corprès, no he reaccionat. M’he quedat plantat, allà al mig, sense moure’m, sense actuar. Me’n penedeixo, no he sabut lluitar per allò que més estimo, he estat un covard, un tòtil.
Ara, estàs gaudint del moment. T’has convertit en la princesa, una princesa preciosa. Ets la protagonista del conte somiat. Vius un moment fantàstic, ets l’enveja de tothom, acompanyada d’aquell qui tothom desitja.
Però quan el conte s’acabi, te n’adonaràs. Quan el cavaller es tregui la màscara, ho veuràs clar. Quan vegis que ell se n’ha cansat, ho sabràs.
I jo, t’esperaré, aquí, en aquesta casa que vam construir. A casa nostra, plena d’il•lusions per complir. Tindré paciència, no defalliré.
Quan tornis, t’acolliré. Quan tornis, penedida, tindré els braços oberts. Recolliré el que de tu quedi, els trossos que hagi deixat ell, i et reconstruiré.
Crearé un conte nou, una història, esborraré dels teus ulls la tristor. No et recriminaré res, perquè tots dos ens haurem equivocat, tu marxant i jo deixant que marxessis. Les nostres boques no s’obriran, perquè els nostres ulls ho diran tot.
En el meu cap, en la meva ment, aquesta història no haurà existit. M’inventaré una nova realitat, em mentiré a mi mateix. Pensaré que tornes a mi perquè m’estimes, amagaré que m’esculls perquè no saps on anar, i ho faré per tu, ho faré per mi, ho faré pels dos.
T’esperaré.

No m'acusis si l'infern ens plou al damunt. He buscat la felicitat quan potser no existia. He cremat la vida i ara només tinc fum que s'esvaeix tan ràpid com el flaix del teu record que enlluerna la meva foscor. Hem passat bons moments compartint passions. Sense passió no hi ha vida. De vegades surto del meu amagatall i a cop de nit, miro els estels perquè el seu espurneig em duen a tu. Em fixo en algun de concret, i penso que és l'esclat brillant del teu ésser. Ningú és capaç d'evitar el poder de seducció que emanes, després de veure't somriure amb uns ulls d'atzur que semblen talment un tros de cel. Ara, em replego sobre mi mateixa, dins la meva soledat tancada. Però sé que un dia vam viure de veritat, amb un sentiment de joia que ens anestesiava els sentits. Romans en mi en un lloc amagat que guardo pels tresors petits que mai no s'obliden. No sé si ens tornarem a veure, potser si l'infern ens plou al damunt...

Segueixo esperant-te
en les llargues nit de pleniluni
amb el desig de fer-te realitat
i les hores toquen indiferents.

Què faria jo per tu…
Què faria!

Et sento lluny i gairebé oblidat,
perdut en el meus abismes
i et segueixo esperant,
inconscientment adolescent.
Quan et veig amb altres
se’m torba l’esperit.
Però el desig es més fort que jo
I si en mirant-te trobo la teva mirada
sé que un dia et tindré.

Què faria jo per tenir-te…
Què faria jo!