COMENTARIS i VEREDICTE del REPTE CLÀSSIC CDLXI: Coneixences cibernètiques

Intervenció de: nuriagau | 12-04-2011

---

Bona nit, reptaires, (suposo que molts ho llegireu de dia, però)

A continuació trobareu els comentaris als relats presentats al repte. Aquí us deixo l’enllaç per tal que us resulti més fàcil fer-ne la lectura:
Relats participants

S’han presentat set relats: cinc concursables i dos fora de concurs. Agraeixo moltíssim la vostra participació, tant als que els conec personalment, als que conec virtualment com als que desconec.
He intentat fer els comentaris amb molta il•lusió i dedicant-li força temps, malgrat no m’acabi de convèncer el resultat. Demano disculpes, per endavant, dels possibles errors de comprensió dels relats.
Si desitgeu publicar-los al vostre espai, amb molt de gust, us penjaré aquest comentari:

Comentaris als relats participants:
Pàgines trèmules (Memòries amnèsiques I; 6) - Ayurveda
L’acció d’aquesta història de 600 paraules transcorre en un temps real molt breu. Malgrat això, el protagonista engega de nou l’ordinador condicionat per una història del passat que la veu narradora (en primera persona) explica al lector al llarg del relat.
El protagonista, actualment, conviu amb la Valèria. Podem suposar que és l’actual parella i que sembla que no permet que ell es connecti a l’ordinador. Segons ens explica, temps enrere havia perdut molt de temps navegant per les xarxes socials i ara feia molt de temps que no hi entrava.
Arriba al perfil d’un amor del passat i ens descriu les fotografies que veu mentre recorda la història. Finalment, el protagonista li envia un missatge demanant-li que es retrobin.
Un relat de final obert amb unes paraules molt poètiques com a desenllaç i que justifiquen el títol: “hi ha pàgines trèmules en el llibre de la meva vida que costen de girar i oblidar...”
Gràcies, Ayurveda, per participar en aquest repte amb aquest text de prosa magnífica. Quan vulguis, m’afegeixes com a amiga al Facebook i ens coneixem. ;-P
———o0o———
Veritat o ficció? - Englantina
El relat està escrit amb una prosa espontània, simpàtica i desimbolta que manté l’atenció del lector al llarg de la lectura.
Una història, escrita en tercera persona, que ens descriu la coneixença cibernètica de la Ventafocs i en JackSparrow. Una trobada que, en un principi, s’havia iniciat com a discussió però que, ràpidament, van transformar en descoberta d’afinitats comunes, fins que van descobrir que també sincronitzaven en qüestions sexuals. Als missatges que s’intercanvien inclouen les descripcions físiques d’ells mateixos. Aquestes encara incrementen més el desig de coneixe’s personalment.
M’ha sobtat el happy end final, sincerament crec que no és el que s’espera el lector i ha resultat una sorpresa agradable.
Un relat de 578 paraules on estan encabides les quatre paraules claus. Una d’elles, precisament, a l’avís que apareix després del desenllaç del relat.
Llàstima que ens hagis advertit que el relat és fictici, Englantina, tenia la intenció de demanar-te que em presentessis en JackSparrow. Moltes gràcies per participar i espero compartir amb tu altres reptes.
———o0o———
Bon vent - dracmagic
No sé si podríem considerar que aquest relat és un exemple de la prosa epistolar. De fet, el text està constituït pels cossos dels correus que s’envien dos personatges que s’han conegut a través d’una xarxa social: el Caminant i l’Ànimadenit.
Ambdós inicien un intercanvi de missatges. La coneixença cibernètica passa per les diferents etapes: trencar el gel, presentació, aprofundiment i... comiat. Els dos protagonistes no arriben a coneixe’s per culpa dels prejudicis que tenen l’un de l’altre i el desengany de les expectatives amb què havien iniciat la relació. I aquí trobem l’explicació del títol: Bon vent... i barca nova!
A veure si Ànimadenit i Caminant troben l’amistat que cerquen entre els relataires d’RC.
Has emprat un correcte llenguatge planer i col•loquial, com es correspon al registre epistolar. Les paraules claus estan perfectament inserides, així com les 596 restants.
Moltes gràcies, dracmàgic, per la teva aportació al repte. I, com que no ens coneixem personalment et dic: ” Et va bé quedar demà al vespre? Ja em diràs què. Cap a quina hora?” No t’envio ”petons urgents” perquè no et molestis.
———o0o———
L'escarabat - XvI
Ens has ofert un relat que presenta un punt de vista intern variable, recau, alternativament, sobre els dos personatges que protagonitzen aquesta coneixença cibernètica. Aquesta alternança no presenta cap dificultat per a la comprensió del text, és més, segons el meu modest criteri, és un dels encerts del relat.
Aquest relat d’exactament 600 paraules ja s’inicia amb els dubtes dels dos protagonistes, la Glòria i el Joan, el dia abans de la cita personal. Ambdós viuen aquestes hores prèvies amb certa angoixa: han mentit en els missatges que s’havien intercanviat. Ell havia assegurat que tenia un escarabat descapotable vermell (relacionat amb el títol) i ella, uns pits grans. Tenen por de decebre a l’altre i es qüestionen sobre la necessitat d’haver falsificat les seves informacions.
El dramàtic desenllaç de la història és una sorpresa per al lector i desconeguda per a ambdós protagonistes.
Celebro, Xvl, trobar-te un altre cop en un repte amb una aportació d’aquesta categoria. A veure si algun dia ens coneixem personalment, eh?
———o0o———
SI L'ENCERTO, L'ENDEVINO! - Magrão
Ens has ofert un relat, de 597 mots, en què el narrador és el protagonista i és el responsable de la seva pròpia història. Però no actua com a narrador omniscient, ens va dosificant la informació de manera que lector i protagonista accedeixen a ella simultàniament.
El protagonista és un usuari habitual de les xarxes socials. El relat pràcticament s’inicia amb la descripció de les sensacions i dubtes d’ell abans d’una trobada de la gent del fòrum dels endevinadors, sensacions que molts relataires coneixem. Calia mantenir l’anonimat i que els participants endevinessin les identitats.
Ell té un especial interès a conèixer dues dones: Susagna85 i Sitacostas. Tampoc descarta la possibilitat de viure una aventura. Creu identificar-les i se sent un xic decebut. En canvi, mostra interès per una tercera dona que sembla que no pertany al fòrum i que, amb un mètode molt tradicional, li proposa tenir una cita posterior.
El desenllaç demostra que l’endevinador afeccionat no és massa eficaç, com ja ens advertia el títol del relat.
Espero que no et donis de baixa d’RC ni del T’Enigmes? i que no tinguis problemes SI T’ACOSTES a la teva cap d’RRHH de l’empresa.
Gràcies, Magrão, per aquesta original aportació i espero compartir més repte amb tu, ara ja saps on has de penjar el relat, no?
———o0o———
Comentaris als relats presentats fora de concurs:
“LleoNuclear” i “Praga” - Sangifetge
Com tu mateix ens has advertit, els dos relats són independents i complementaris alhora i representen una aportació diferent i simpàtica al repte.
En ambdós textos, un narrador en primera persona ens descriu una coneixença cibernètica a relatsencatalà, perdó, volia dir “LiteraturaEnCatalà” narrat des de la perspectiva de cadascun dels dos protagonistes. El primer, des del punt de vista de Praga; i el segon, de “LleoNuclear”.
Els dos protagonistes estableixen un tipus de relació que, a l’inici, ens resulten familiars a molts de nosaltres. Després, un seguit d’equívocs i de bromes van dibuixant l’esbojarrat argument comú dels relats.
M’ho he passat molt bé llegint-los. Gràcies, Sangifetge, per compartir aquests relats que s’han de llegir amb un somriure. També t’agraeixo la col•laboració al fòrum intentant engrescar a la participació del repte.
Malgrat no m’assembli a la LleoNuclear, a veure quin dia quedem per fer una cervesa per Sants i m’expliques què tenen de biogràfics aquest parell de relats. ;-P
———o0o———

S’han acabat els comentaris!

———o0o———


Ara, el veredicte...

———o0o———

Després de rumiar molt

———o0o———

... i una mica més...


———o0o———

...el guanyador del repte és...

———o0o———





Ayurveda
per
Pàgines trèmules (Memòries amnèsiques I; 6)

———o0o———

Enhorabona!

A preparar el REPTE CLÀSSIC CDLXII (462)!

Petonets virtuals a tots i totes!

---

Respostes

• Gràcies i enhorabona
  Ayurveda | 12/04/2011 a les 08:18

  [Respondre]
  Gràcies, nuriagau, pels comentaris, que han estat a l'alçada del Repte. I no et disculpis, que són bons comentaris.
  
  Enhorabona a tots/es els/les participants, per aconseguir escriure uns relats enginyosos i divertits, per equilibrar la tristesa i melangia del meu...
  
  Aviar la nova proposta, sobre migdia...
  
  
  Ayurveda

• Ep! No es mereixen, Ayurveda.
  nuriagau | 12/04/2011 a les 08:25

  [Respondre]
  Gràcies per no tenir en compte que he repetit la paraula TEMPS tres cops al teu comentari.
  
  A més a més, no he tancat l'etiqueta de centrat!!!!! Disculpeu-me!
  

• Aviat (perdó)
  Ayurveda | 12/04/2011 a les 08:25

  [Respondre]

• Impressionat
  NUNU | 12/04/2011 a les 08:29

  [Respondre]
  Soc nou a RC i, com un nen el primer dia de fira, tot m'impressiona. Només he penjat un relat, i he rebut mostres d'afecte, mes que crítiques, i ànims per a que persisteixi.
  Aquest ha estat el primer repte en que participo, penjant-lo on no tocava. Tot i així, em complau comprovar que en aquesta família tothom és benvingut, apreciat i considerat.
  Només cal veure el nivell, l'extensió i, en certa manera, la didàctica dels comentaris de la jutgesa (incorruptible, per cert). Gràcies per prendre aquesta feina (si és que s'en pot dir així) amb tanta serietatat, meticulositat i rigorositat.
  Encantat d'haver-te conegut!

• Ah!
  NUNU | 12/04/2011 a les 08:32

  [Respondre]
  Felicito al guanyador i a tots els participants, i els agraeixo els ensenyaments que, poc a poc, puc anar absorbint d'ells i altres relataires.
• Ara per exemple,
  nuriagau | 12/04/2011 a les 08:38

  [Respondre]
  Acabes d'aprendre que has de tancar l'etiqueta de centrat per tal que les respostes no apareguin tal i com estan.
  Benvingut a relats, Nunu!

• A veure si puc treure el centrat a partir d'ara
  nuriagau | 12/04/2011 a les 09:34

  [Respondre]