Xocolata amb licor

Un relat de: Far de Cavalleria

Feia vint minuts que havia sortit a buscar tabac. Això li havia dit després de donar un fort cop de porta. Asseguda al sofà va començar a il·lusionar-se al pensar que la utilització de la típica frase de comiat podia ser, en el seu cas, veritat. El cop de porta era habitual en ell, però la frase no. Acostumava a tancar cagant-se en la mare que la va parir. I res més. No ho sabia, dubtava,aquest canvi de fórmula li obria el lícit camí del somni. Els pensaments anaven tan carregats de felicitat que li van deixar un gust dolç als llavis. Una assegurança de vida que s'iniciava tot just el senyor es perdia escales avall buscant urgentment, la barra del bar, el canal de pagament d'alguna "chati" o la discussió futbolística amb algú de l'equip contrari.
- Serà possible?- es deia creuant els dits de les dues mans.

L'enganxada havia estat, si fa no fa, com les altres però aquest cop s'hi havia negat a obrir-se de cames. Altres vegades, després dels crits i les amenaces pactava de calmar-lo entre les seves cuixes, però aquest cop va sortir la Marta revolucionària i s'hi va tancar com una cloïssa en sentir el contacte del perill. Li va treure els braços del damunt, va sortir de l'habitació i va engegar la tele. Ell es va quedar a l'habitació remenant calaixos i remugant com una bèstia ferida.

- Potser aquest canvi de plans inesperat havia activat un fantàstic protocol de fugida? Tant de bo, tant de bo, es deia, mentre es llepava el sucre dels llavis.

Va pensar que el sexe, després o mentre la tempesta, no alleujava la intensitat de l'odi, ja que , sempre, després d'haver cardat, s'alçava, es vestia i marxava sense ni tan sols, mirar-li. Ja farta, havia valorat el guany que treia cedint el seu cos i havia calibrat que era nul. Si de totes formes aquest inútil fotia el camp emprenyat, per què havia de cedir la seva carn? Perquè ni tendresa, ni fem les paus, ni osties, era tan sols carn el que buscava. Carn on buidar la seva mala llet.

De cap manera, feia 18 anys que es menjava el marró de la seva cagada, de donar un sí espantada i ja n'hi havia prou. Ara els nois ja estaven a l'institut i ja no tenia necessitat d'anar al darrera amagant i esborrant les proves del delicte. Quan eren menuts havia posat en tota la casa envans de protecció, murs de contenció per evitar-los una mala infantesa com la que havia patit ella. Cap rastre. Tot tenia la seva disculpa,
El pare està enfadat amb la feina,
El pare té molta son,
El pare té mal de cap; no molesteu el pare
El pare està nerviós, no feu soroll.
Era com una cançó que ella els recitava, com un pare nostre
Creia que havia negociat prou bé les situacions i que els nanos havien crescut en una família, més o menys, com qualsevol altra. I és clar que alguna vegada havien estat esquitxats de crits i baralles!, però això els passava a qualsevol dels seus companys d'escola.
Enteneu-la, es tractava d'ocultar, amagant el plor, mossegant els llavis i esgarrapant-se les mans, el dolor; però no podia evitar alguns moments caòtics. En aquelles situacions la tristor els embargava però, de seguida, oblidaven els temors gràcies a les urgents disculpes que ella inventava i els proporcionava.
Als seus fills se'ls veia bons nois i mai, de l'escola, l'havien cridat. Ans al contrari, bones notes i comentaris positius en l'agenda per part dels tutors. N'estava orgullosa, havia fet una bona feina. Els havia protegit, amb actuacions memorables, d'una brutal guerra, en el bell mig del saló de casa.
Feia dues hores que havia marxat i al calaix de l'habitació no hi eren les dues llibretes d'estalvi. De la safata de vidre del menjador havien desaparegut les claus del cotxe i la seva cartera de pell amb cremallera jeia buida i estripada, envoltada de papers i monedes, al terra de la cuina. Havia arreplegat amb tot. Semblava l'escena d'un robatori i tenia molt clar que no avisaria la policia.
N'estava feliç. Molt feliç. Mentre passejava per casa anava trobant noves proves d'un desitjat pressentiment.
Tant de bo, pogués dir-los als fills que bon vent i barca nova i que el pare els havia fet un bon regal, passar el Nadal sense ell.

Asseguda, de nou al sofà, li va semblar que el gust dolç del llavis provenia d'una peça de torró.



Comentaris

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 02-11-2008 | Valoració: 10

    TENIM OBERT " UN NADAL DE CONTE"

    Aquesta versiñó tgeva - tambe´és Nadal - potser fins i tot més que altres, oi ?

    el relat en lletra arial 12 en un arxiu adjunt a l'email adreát a tribuna@guimera.info per UN NADAL DE CONTE

    Si tens un imatge, adjunta.la també com annexc.

    Coneixes Guimerà ?

    I la pàgina www.guimera.info ?

    Doncs, endavant que estas a casa !!!

    Gràcies

    tribuna@guimera.info

  • Un final ben dolç![Ofensiu]
    Xocolatina | 28-02-2006 | Valoració: 9

    Un final dolç en tots els sentits per un relat dur i ben escrit! Tens sort si ets capaç de crear aquests acabaments, suposo que ets dels optimistes!Encantada de llegit, Far!
    xocolatina

  • Molt be![Ofensiu]
    pivotatomic | 17-12-2004 | Valoració: 9

    Donar-li la volta al tema del concurs està prou bé, però el millor de tot és com està escrit el conte. Amb fluidesa, riquesa de llenguatge i molt d'ofici. Es el primer que llegeixo teu, però no serà el darrer, t'ho asseguro.

    Ah, tens el meu vot!

  • Segueix així[Ofensiu]
    Arrano_Beltza | 11-12-2004

    Molt bona. La utilització d'un tema actual i compromès i la capacitat de donar-li la volta a un tema estereotípicament emocional i sentimental com és el Nadal et lloen. Fins ara el millor que he llegit d'aquest concurs segueix així!

  • M'agrada[Ofensiu]

    M'ha agradat, enhorabona.

  • això sí que és originalitat![Ofensiu]
    Shu Hua | 07-12-2004 | Valoració: 10

    No sé de què em sorprenc, si és un relat teu. No sé què dir sense repetir-me: està molt ben escrit, original, irònic i manté l'interès fins el final. Home, quan comença dient que potser se n'ha anat i passaran un nadal sense ell, que què bé, he pensat: aquest no és com els altres.

    Una abraçada
    Glòria

  • mmm....[Ofensiu]
    Gorwilya | 02-12-2004

    Encara no havia llegit cap relat teu i he de dir que m'agrada el teu estil. De tots els relats que he llegit d'un Nadal sense tu és l'únic que fa un gir inesperat, ja que la majoria de relats expressen tristesa per no poder passar el nadal amb algú...
    Està molt bè el teu relat, m'ha encantat!

    Petons i sort!

  • Em reservo el vot pel final[Ofensiu]
    pèrdix | 30-11-2004

    però he estat tentat de deixar-te'l ara mateix. M'ha agradat moltissim aquest relat. Quina manera més autèntica de donar-li la volta al que un espera d'aquest tema nadalenc.

    M'agraden molts dels teus relats. A veure quan m'hi poso a fer una repassada.

    Una abraçada

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: