[X] On són aquells dies de glòria?

En Joan seia en un banc del parc, bevia un succedani de suc de taronja, amb regust a moltes coses indefinibles. Era gran, però ell no s'hi sentia, es veia capaç de fer qualsevol cosa, malgrat això, els anys anaven passant.

Allà assegut, pensava en els anys que feia que s'asseia al mateix banc deixant passar un dia rere l'altre, aïllant-se de la realitat que tan l'espantava. Era incapaç de pensar en res, simplement s'estava allà, assegut.

Els dies de pluja eren una tortura, des de la finestra de casa seva veia aquell banc solitari sota la cortina d'aigua, com desitjava anar-hi i asseure-s'hi. Un cop ho havia fet, però la conseqüència va ser una setmana al llit, per tant, va decidir no tornar-ho a fer, un dia sense el seu banc era una tortura, però tot una setmana era el seu pitjor malson.

Li agradava molt aquell banc, sobretot quan seia algú al seu costat. Sempre recordava amb un somriure el dia en que es va asseure un xinès, va poder explicar-li la seva vida sense que l'interrompis, tanmateix, no entenia res.

Aquell banc s'havia convertit en la seva vida, i només per l'esperança de tornar a veure-la passar.