[IV] L'embaràs

Avui he tingut un malson.

Em llevava com en un dia normal, bé, més tard de l'habitual. Rebia una trucada força confusa, em readmetien a la feina, em demanaven disculpes per l'acomiadament improcedent, a més, com a compensació, m'augmentaven el sou, i fins i tot em donaven aquesta setmana de vacances. No m'ho podia creure, era un miracle. Decidia anar a fer un tomb, estava contenta. Tot passejant pel parc, observava tot el que m'envoltava com mai ho havia fet, llums, colors, em sentia feliç. Asseguda en un banc, un home se m'acosta, s'asseu al meu costat, xerràvem una estona. Quin home més agradable, i per què no dir-ho, molt atractiu. Em convidava a dinar, vaig acceptar sense dubtar-ho. Feia temps que ningú no em seduïa. Passejàvem per les Rambles, sense anar enlloc, simplement coneixent-nos... enamorant-nos. Em va acompanyar a casa. Un got d'aigua va portar a una copa de cava, acompanyada d'unes maduixes amb nata. Tot era perfecte, tot el que sempre havia desitjat. Estirada al llit, abraçat a un home, mentre els ulls s'anaven tancant, fins a adormir-me.

Per sort, tot ha estat un malson, i en despertar-me, el meu fill encara em donava patadetes a la panxa.