Cercador
Naufragi
Un relat de: Sergi Yagüe Garcia- Compartir:
en una capbussada sense esperança,
tot perseguint criatures fantàstiques,
que romanen amagades entre el silenci infinit.
Buscar els hàlits que han abandonat el pit,
mentre la llum s’esvaneix sobre la tremolosa plata,
i trobar les llàgrimes que es confonen
amb les congelades aigües.
Les sirenes ja no canten les cançons enganyoses
Que van fer tornar tants mariners en nàufrags.
Comentaris
-
molt ben expressat sergi[Ofensiu]joandemataro | 30-01-2013 | Valoració: 10
jo també et felicito per aquest bon poema
salutacions
joan -
El cant de les sirenes[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 30-01-2013 | Valoració: 10
Canten les sirenes i naufraguem embadalits. Som humans, clàssics o no, però respirem l'entorn. Naufragar també és avençar, és viure, és humanitat. Un poema preciós Sergi, d'ona llarga, de vers llarg, deixat anar, lliure i salat. M'ha agradat molt llegir-te. Una abraçada.
Aleix -
Ja no ens podem enganyar...[Ofensiu]Annalls | 29-01-2013
....ja no ens canten els seus cants, i l'anima resta muda davant tantes inquietes preguntes.
Soc nova, m'alegro que hagis tornat.
Anna -
Preciós![Ofensiu]Núria Niubó | 29-01-2013 | Valoració: 10
Aquest poema, de lectura intimista que regala els sentits, és com una remor de sentiments que naveguen per aigües tumultuoses lluitant per retrovar-se a si mateix.
És un intant, una angoixa, un deliri.
Tots hem naufragat en instants durs de la vida, i hem estat esperant que el miratge sigui realitat. I sempre tornem, tot nedant contra les ones, sempre!
Magnífic poema Sergi, felicitats!
Una abraçada
Núria
Valoració mitja: 10
l´Autor
314 Relats
1118 Comentaris
730475 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44