Vull fer-te ferida

Un relat de: boleta

Vull ofendre´t
capgirar el teu món,
inventar el teu caos.

Vull ser el teu viatge,
colpejar els teus sentits,
acostar-te a l´abisme.

Vull exhaurir els teus anhels,
esgotar els teus sospirs,
espatllar la teva solitud.

Vull fer gemegar el teu silenci,
despullar els teus secrets,
ruboritzar la teva mentida.

Vull fer-te ferida.

Comentaris

  • Dur i directe . . .[Ofensiu]
    ZeroNegatiu | 26-07-2006

    . . . son poques les vegades que ens sincerem amb nosaltres mateixos. No hi calen gaires paraules més per un sentiment tant profun, M'agrada molt el teu poema.

  • Molt bó![Ofensiu]
    Arbequina | 26-07-2006

    La veritat, és d'aquells poemes que persegueixen a un...
    Sols que no he entés el final (i títol del poema): vull fer-te ferida.
    Doncs o només va a les dones o és : vull fer-te una ferida... o, lo més probable, és que, com imagino, no ho comprenc.

    Una abraçada.

    Arbequina.