"Volver"

Tornar per resoldre el que ha quedat pendent, inconclús, sense tancar o enterrar, sense superar, i encara circula fantasmagòricament sota formes insospitades.

Tornar per refer la relació mare-filla, severament malmesa pels malsentesos, la naturalesa humana i la vida en general que ja és prou dura.

Tornar per a que els secrets surtin a la llum s'escampin i el desconegut deixi de ser-ho.

Tornar per a que les ferides es tanquin, mal curades tornen, com el que comença malament, o sense base o com allò que no s'ha fet lliurement sinó coma producte de les circumstàncies.

Sota una fina capa de realitat "normal" trobem les fondàries insondables del vessant tràgic de la vida que tard o d'hora surt a la llum i al qual caldrà fer front, però els seus colors no són prou forts per dominar la paleta.

Tornar per fer les paus, per superar el xoc entre la superficie i el fons de les coses, per a que la terra no es remogui més al nostre pas.

Tornar al lloc d'on som per demostrar que encara en som i que mai hem deixat de ser-ne part: que ho estimem i volem que ens corresponguin. I ens reconeguin.

Arriba el moment de la maduresa i un bon dia es presenta el passat no resolt sense que es busqui i, es pot llençar la toballola, o endinsar-se en el camí de la veritat, ple de perills o com a mínim de circumstàncies inesperades, amb la sola i única ajuda de l'afecte, afecte familiar, afecte dels amics, per tot capital.

L'escenari de la pel·lícula està poblat de dones, gairebé tot dones, portant el pes de la vida en cerca afanyosa de la veritat.

No hi ha sexe, surtem alguns homes borratxos i barroers i un pel babosos, altres no, però realment no hi són, estan en una altra onda, fora de la sala de màquines de la vida: mirant el futbol o al cafè, en un mon aparentment més superficial - estem esperant una pel·lícula igual però sobre els homes -.

Hi ha el sexe amarg que emmetzina i desencadena les situacions de violència cap a les dones i desencadena la venjança femenina. Almodóvar es desenten del sexe com a plaer i hi apareix coma passió negativa.

Les protagonistes no pensen en el sexe, pensen en l'afecte, hi ha una profusió i galeria de formes de petons.

Almodóvar homenatja el mon femení, dona relleu a la gent del poble, del barri, els dota de paraula i pensament, són protagonistes encara que no tinguin diners. De vegades, però, és massa almodovarià, massa barroc de si mateix.

Se li admet, però, que ens ensenyi - enfocament zenital - la platea de la Penèlope amb la medalla d'or reposant entre les dues popes, plana com una àncora al fons del mar. És el moment en que neteja el ganivet del pa que donarà peu a la història, abans que tot peti. No és imprescindible als efectes de la película que es delecti contínuament en el cos de la Penèlope i que tanmateix retrata com ningú.

Les dones volen conèixer, efectuen venjances, s'ajuden, és traicionen, de tant en tant es menteixen, però sempre en lleialtat a algú o a quelcom, emprenedores, dominant com ningú el difícil art de la relació social, de les complicades regles de la relació social sense les que no podrien avançar i que són un capital.