VOL DE PAPALLONA

Tot sovint m'agrada anar a les golfes d'aquest bloc amb l'objectiu de descobrir relats o poesies que em puguin delectar. Vet aquí que acabo d'ensopegar amb aquest teu. Llegint´-lo m'ha traslladat al temps de la meva minyonia més remota. Si, jo en aquells temps era un ros de mal pel a qui agradava fer tota mena d'entremaliadures, que no és el mateix que bretolades!, Jugàvem a guerra, a saltar i pujar al arbres. Però, en el meu cas, també, a banda d'aquests llocs propis dels cadells mascles d'aquell temps, m'agrada quan la mare feia mitja, pentinar els seus cabells sedosos, rossos i ondulats. Hi passava la pinta una i altra vegada i en acabat, els crespava fins embolicar-los de mala manera.... Tal volta això no era normal que ho fes un nen podria pensar algú, o potser això era un clar indici de que acabaria seguint jo un altre camí en quan a les meves preferències sexuals, no ho sé pas! Perquè d'amanerat no en tinc ni un borrall, ans tot el contrari! o potser li dono masses voltes i tan sols volia dir que m'estimava la mare amb bogeria de nen de cinc anys. No ho sé pas!

De vegades que poc costa fer sentir estimació i amor.

Quina imatge més càlida, amorosa i entendridora. Quanta falta ens fa en temps tan convulsos com els que estem vivint.

L'enhorabona i una abraçada,

Jordi

una exquisida sensibilitat, la teva, aurora...
ës un retrat, una pintura delicada de textura trabada de sentiments a flor de pell, el teu relat.
profundament s''hi respira la pau d'un matí perfumat d'una vida compartida. entrellaçada de molts moments que han gestat una relació d'amor més enllà del temps.
felicitat, aurora. I gràcies pels teus comentaris delicats i comprensius ...
com tu.

és el regust que m'ha deixat a l'ànima, adobat amb un sentiment de familiaritat pròpia ja que en els records d'infatesa de la meva pròpia mare n'hi ha un de molt semblant, el de pentinar la seva tia dia rere dia fins arrivar a ser un dia el personatge dels seus jocs: perruquera. Moltes "facilitats"!!!!!!

espero que els reis et portin molta felicitat
una abraçadota mataronina
joan

M'han agradat tots. Utilitzes unes metàfores molt visuals, que et fan imaginar, de seguida el paisatge.
Però, en aquestes dates, l'últim m'ha arribat al cor, que és on es troba l'escalfor de la que parles. La família reunida, alegria als ulls, il·lusió per als petits, la taula plena de bones menges i cava per a fer esclatar les rialles...

Que Déu us beneeixi a tots.
Una càlida abraçada de Nadal

i delicat aquest poema que embolcalla records que , mai, el temps podrà endur-se .
Molt bones festes, Aurora i rep una abraçada enorme.

Un títol preciós per a un poema encisador!

M'admira com has aconseguit un ritme tan adequat per a la imatge que, vers a vers, van perfilant els mots, fins al punt que cada paraula, cada línia, i totes elles en conjunt, llisquen suaument davant els meus ulls de lectora encisada...

L'harmonia d'aquest Vol de papallona amara l'atmosfera al seu volant i destil·la un somriure dolç a partir del tendre record que evoca perfectament.

Enhorabona, Aurora: has aconseguit un vol perfecte!

T'envio una abraçada suau, com el parpelleig de les ales d'una papallona,
Unaquimera

De la tendresa d'unes petites mans juganeres a la tendresa d'uns versos que brollen del cor al compàs d'uns records.
Ens descrius l'escena amb naturalitat i senzillesa. Amb la mateixa suavitat en que llisca la pinta, les teves paraules em transporten a la meva joventut , recordant-me les estones que passava tot pentinant la meva iaia.

L'amor i la innocència són els protagonistes d'aquest bell poema.

Un brindis pel teu magnífic poemari "Temps d'innocència"

Una abraçada de tot cor,
Núria

Només un cor sensible pot escriure un poema tant emotiu i ple d'amor.
Enhorabona Aurora.

Una abraçada

Relat amorós i descriptiu ple d'humanitat.
Molt maco, Aurora.