Viure!

cada cop em veig més igual k tu...
tothom s'ha sentit com tu un moment o altre, al final tu mateixa veuràs que la rutina s'acaba trencant :)

per a ser els millors"... competint, estudiant, sempre els ulls en la meta, en les comparacions absurdes amb els altres, buscant el millor resultat, el millor treball, la millor bellesa física, els bons resultats, els primers llocs...
tens tota la raó... i oblidant-nos el VIURE diàriament, intensament cada instant de la nostra vida, oblidant buscar la felicitat en les petites i insignificants coses que trobem diàriament en el nostre camí...
VIURE sense comparar-nos a ningú... essent nosaltres mateixos...
m´ha agradat molt el teu poema... tens bons sentiments i les idees clares...
felicitats, ànims... i a seguir escribint i VIVINT la teva vida al teu aire...
un petó i una abraçada!

Viure... no hem de pensar tant i viure més...
Trobo un bon contrast entre les dues part del poema, en la primera, es mostra seguretat, idees molt clares, directes, segur del que s'ha de fer. En canvi en la segona part es mostren els dubtes, el ‘que hem de fer?'... viure com volem o com se suposa que hem de viure?... per finalment arribar a la conclusió final:

"Busquem un sentit a la vida,
Sense saber que ho tenim davant dels nostres ulls...
I el veritable sentit de la vida és...
VIURE!"

tan fàcil com això... simplement viure!

Pel que fa a l'estructura del poema, no em vull repetir, per tant em remeto al comentari que t'he fet a ‘Una llum d'esperança'... repeteixo, només és la meva forma de veure-ho, tot i que considero que el més important d'un poema és el contingut i no pas la forma, aquesta ajuda a la lectura, i pot convertir un bon poema en un poema excel·lent, per tant crec que és quelcom que no es pot oblidar mai, però això depèn molt de cada autor. També voldria afegir, a part del que ja t'he dit a l'altre comentari, que també la longitud els versos condicionen molt la lectura, personalment crec que versos curts fan la lectura molt més àgil, i una certa uniformitat dels mateixos també, mantenen un ritme més constant, però torno a dir, tot és qüestió de gustos.

una abraçada,
Jordi.