Vitralls

Hi he entrat per pura casualitat i per pura vanitat, jeje...tinc un relat que es titula Vitralls de Colors.
Valor de construir un vitrall amb els trossos de nosaltres... Bones comparacions.

angie

Valentia, amor i perdó. Eines imprescindibles per treure al sol els clarobscurs que guardem a l'habitació fosca. Bella i fresca la teva poesia. Una abraçada.

ben estructurat i escrit amb cura i mà mestra.
És bo obrir portes i capses i enxamplar carrers... l'aire corre més fàcilment i es perden límits i fronteres.
Una abraçada

A vegades costa obrir la caixa de les emocions. Costa ensenyar els sentiments, comprarir aquesta explosió de colors i formes que tant bé descrius en el teu relat.

És qüestió d'anar-se fent el propi vitrall, de mica en mica, sense pressa, però sense deixar-se'n cap trosset ;)

Saluts i a reveure.

Fes-ho i que ens arribin els teus vitralls, d'igual manera que he sabut dels tres vidres trencats, que d'alguna manera també són els meus.

Potser així veure més clar el que es pot fer amb quelcom esmicolat... podrè gaudir davant la bellesa serena d'una creació nova i sencera que s'ha format de fragments de ruptures anteriors.

Encantada de llegir-te Núria: m'agrada el teu estil serè, les teves paraules clares, el teu vers d'esperança.

T'envio una abraçada de molts colors, si me la permets, és clar,
Unaquimera (somiadora de futurs possibles)

Amb la variatat està el gust, no ho dubtis.
Endavant.