Visions de les coses: Noia jove

He de posar la vista cap amunt si m'acosto a la seva taula - no tan alçada la barbeta que sembli anti-natural, és cert - per tal de no fixar la vista
involuntàriament en el seu escot - generós - que atreu magnèticament la meva mirada.

Ella no s'ho planteja, és simplement jove i despreocupada. Quant temps fa que no ets jove i despreocupat? Molt! De manera que ni fent molta memòria aconsegueixes posar-te en una pell despreocupada.

És molt jove, deia, però ja ha madurat en tots els extrems necessaris, no fa pas massa parlava fluixet per telèfon de bon matí i enrojolia. Que aviat que s'aparella la gent! Darrerament s'ha aprimat una mica. Es cuida molt la figura que és esplèndida. És desimbolta i agosarada; no especialment formosa de cara. Bé!, ara que és jove si que n'és.

Per dir-ho d'alguna manera, està en una època exultant; satisfeta amb la seva sort. Esperem que li duri o que no es cregui que sempre serà així.

Des de la taula li sento dir fantasies en broma: aixecar-se pel matí estar en una casa gran en mig del camp i obrir les cortines.

Ja sabem que poca gent aconsegueix que aquest estat eufòric duri. És enamorament? Segurament també ha aconseguit ja un cert deseiximent al llit i és molt probable que s'ho passi bé.

El que desconcerta és, però, aquesta exhibició pectoral; és una mica naïf pensar que els que la mirem no patim per fer que la vista ens actuï normalment quan ens hi acostem.

No significa això que és una mica innocent encara en matèria de sexe i desconeix l'efecte que provoca en els homes? Jo crec que és més això que el contrari.

Passant als temes professionals, no sé que li devia ballar pel cap quan en una reunió, va actuar empesa per una esbojarrada i gratuïta necessitat de demostrar - a la important persona de fora amb qui parlàvem - que ella era una interlocutora directa i al marge del meu treball.

Ras i curt, va intentar saltar-se'm, a la lleugera i sense èxit perquè li vaig haver de parar els peus de manera explicita: era tan clar el tema que jo no podia obviar-lo. Suposo que en va aprendre; no sé si li deu quedar alguna ferida de l'enfrontament que vam tenir. Ai aquest agosarament! La gent jove és així!

A la sortida me'n vaig anar directe cap a ella i li vaig preguntar si és que jo li havia fet alguna cosa i no en fos conscient: em va dir que no. Aquestes coses solen funcionar i ser suficients.

També pot ser que fos víctima de les intoxicacions pròpies dels treballs on hi ha poca feina i es parla massa. Va passar un període en que li devia semblar que per adaptar-se millor al grup calia retirar-me la salutació i efectivament em va girar, en alguna ocasió, la cara només posar un peu al carrer. Crec que és un error creure-t'ho tot o voler anar tant a la teva. Desprès et pots trobar que te n'has de penedir. La realitat li va demostrar que ni jo era enemic seu ni te'ls has de buscar innecessàriament.

El darrer dia, estàvem reunits amb el cap i ja es va posar d'una altra manera. Fins i tot crec que devia pensar que jo tenia una certa raó quan li discutia coses - en un to de respecte, però sense cedir - . En conseqüència, tot i que hagués pogut fer-ho, vaig evitar fer-li qualsevol retret: ella té una estratègia molt clara i conservadora de cara als que manen de debò i procura fer passos molt precisos.

Jo vaig afirmar al meu cap rotundament que m'havia concentrat en les seves indicacions i les havia seguit però - això no ho vaig mencionar- no em vaig fer càrrec de la feina de la noia atès que no se m'havia dit i, vaig afegir, que els temes com els que ens ocupava no es podien despatxar tan ràpid com es pensava.

Desprès de la reunió, ho reconec, em va anar molt bé seguir-li el consell implícit que - ella - em feia de no pretendre arribar a cap veritat de la vida - tot i la meva edat, en soc propens i em complica fortament l'existència -i fer-li una mica el joc al cap, ja n'hi ha prou amb una topada! La felicito.

Va preparar la seva intervenció - la que li havien encarregat - i la vam adjuntar amb la meva - ara sí -. Li devia quedar ben clar, suposo, el meu escàs interès en tutelar-la. Si es que té algun problema no és precisament amb mi, feia esforços per dir-li.

Veig que avui ja ha deixat el jersei de pic i ha vingut amb de coll rodó.