Vint Nadals sense TU

és mòlt maco... en varies poesies teves, he trobat referències al dibuix i la pintura... veient la imatge que tens per aquí i llegiint la biografia... es confirmen les meves hipotesis....

No se si és atrevit, però diria que et desperta més interés la pintura que la música :P

Aquí m'has emocionat! Tinc la pell de gallina, tu...M'has fet pensar en els anys que m'esperen sense la meva!

Preciós, Lavínia, de debo.

Una abraçada.

Marta

en un comentari que he fet a un/a altre/a relataire, he dit que el Nadal és l'època en què afloren els contrastos. El fet que tothom camini amb el somriure dibuixat als llavis (jo ho anomeno fer cara de nadal), que tothom estigui gairebé obligat a ser feliç, a aturar el dolor o els malsons del dia a dia... doncs això: que afloren els contrastos.

Apareixen amb més insistència les buidors, es viuen amb més angoixa les solituds, es toleren amb més tristesa els dolors.

És el moment dels records. I sobretot dels records d'aquells éssers estimats que ja no són entre nosaltres. I una mare, sempre és evocada en un dia de Nadal. Perquè aquestes festes (malgrat que a mi no m'agradin), ens duen a través d'un joc de la memòria al nostre passat més remot, a quna érem infants i cel·lebràvem els primers nadals.

Vint anys són molts anys. Però en passaran molts més, i ella sempre estarà al teu costat el dia de Nadal.

Salut!

LLIBRE

Que bonic!
M'agrada quan dius: "que amb els teus braços
d'acer i mel
has fet de mi el que sóc," És per mi el sentiment que sobresurt del poema. El vincle amb la teva mare i el seu record per sempre. Molt bé.

Com han dit a l'altre comentari, aquest és més emotiu. Però segons com m'agrada més l'altre, perquè jugues amb un motiu literari. Crec que en global, m'agrada més el conte.

preciós poema

amb qui des de fa vint nadals brindes cada any des del record. Bonic i més emotiu que "El fred de la nit i la simbomba fosca" Conte de Nadal.
Sort també amb aquest!