Cercador

Llista categories

Vindicació dels mots

Un relat de: Onofre

Vindicació dels mots

Ja fa anys es va expel·lir del vocabulari català el mot xarnego, per insultant i antisocial. El mot, tant català, va entrar, com tants altres, a formar part del lèxic dels castellans, castellanitzant-lo, "fartaria má", no es van aconformar ells, però, amb l'ics, "x", que potser els castellans reserven per altres fonemes de pertinença més noble com "xenofobia, xenófobo...", mots ells tots ells ben castellans, i no sé si prou espanyols, com México i Texas.

Els castellans van, ràpidament, transcriure l'expel·lent mot, "charnego". I així ha quedat. Ara, un cop el mot expel·lit de la nostra parla, em queda el dubte, quan el vull escriure, en si ho he de fer amb l'ics o amb la "che", lletra que també ha estat expel·lida del "Diccionario de la Academia de la Lengua Española", la qüestió és expel·lir, resulta.

La llengua espanyola sap ser molt precisa quan convé ser-ho. I quan no es pot expressar una idea, un concepte o una noció amb un sol mot, se'n poden fer servir dos, o tres, o els que convinguin. Així passa, p. ex., amb el noms i els cognoms. I Així és que quan diem "Luis Fernando Pérez Bustamante" sabem a qui ens referim, que si molta coincidència hi ha entre els Pérez, molta casualitat hi hauria d'haure per a equivocar-nos en una apel·lació quadràtica o de quatre.

És curiós com els pastors, els bons pastors, reconeixen a tots els animals del seu ramat, siguin xais, anyells, cabres o bocs. També és curiós el precisos que podem arribar a ser en la nostra parla catalana quan diem: «te bel de xai i mossec de llop», «si de mala mena ve l'anyell, mal profit li fa la pell», «està com una cabra»... I preferim dir boc a cabró, que hi ha mots i expressions que poden fer-nos escrúpol després d'haver-les dit.

I si ja dic que el tal "Luis Fernando Pérez Bustamante" firma en els blogs com "Seglar, casado y padre de tres hijos. Dedicado durante años a la apologética católica en foros, chats y blogs de internet, en la actualidad es director de InfoCatólica", ja m'haureu entès de quin xai i ha quin ramat pertany l'anyell del que estic parlant. O hauria de dir "chai"?

***

Comentaris

Afegir comentari

mossec de llop[Ofensiu]
garrigues | 07-11-2011 | Valoració: 10
Ben mirat i seguint amb els simils: «te bel de xai i mossec de llop», la teoria aplicable aquí seria la dels marges o límit del ramat guardat per un o més gossos de tura.
Forcades[Ofensiu]
goncalves | 07-11-2011 | Valoració: 10
He trobat aquestes respostes de la Forcades en quan a la "teoria dels marges"

Forcades: En l'Evangeli s'apren també el realisme de saber que quan una persona intenta viure el missatge de Jesús, sol quedar-se en els marges. En aquest sentit, la situació de les dones és testimoni de que hi ha veritats que estaràn sempre en els marges fins l'escatologia final.

Periodista. - És a dir, que vostè està preparada per a seguir en els marges de la frontera sense aspirar a l'altar.

Forcades: La dinàmica dels marges evangèlics consisteix, em sembla a mi, en la promoció de la justícia da tots els nivells. Saben que, quan s'aconsegueix un pas endavant, es genera un procés en el què el què no vulgui quedar-se instal·lat, seguirà trobant raons per a seguir caminant cap al marges. D'aquí la meva defensa teològica dels Marges.

Pel que jo sé de marges, hi ha tres maneres d'enfocar-ho:
- La dels marges de les plaques tectòniques.
- La que els enginyers diuen dels objectes dels marges de les carreteres.
- altres teories de límits com les militars que s'apliquen pels front de batalla.

(- la del pàges o la dels marges de pedra seca...)
Desvergonyiment[Ofensiu]
Onofre | 06-11-2011
Desvergonyiment, sí. Resulta que a la web www.infocatolica.com estan foten a parir a la Teresa Forcades (la benedictina del monestir de Montserrat).
Resulta que el director de tal santa web, "Luis Fernando Pérez Bustamante", ha obert una campanya contra la Teresa demanant a tots "los medios afines al "Magisterio" " (http://www.sotodelamarina.com, p.ex.) una caça de bruixes.

Bé, ja s'ho faran... però m'emprenya, que voleu que us digui.
Molt bo![Ofensiu]
copernic | 06-11-2011
Embolica que fa fort. M'agrada molt aquest desvergonyiment, en el bon sentit de la paraula (o del mot) Els teus relats em donen la impressió d'una enorme anada d'olla, un descarregament de totes les dèries, obsessions i manies en l'immens oceà que és Relats en català. La teva és una prosa fresca, amena, divertida. Però quan cal pot ser també lírica, sense deixar la ironia mai de banda. Bona reflexió i bon relat.
Que bo[Ofensiu]
cuatre | 05-11-2011 | Valoració: 10
Molt, però que molt bo, rebò.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Onofre

42 Relats

66 Comentaris

37830 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits

Biografia:

Mon padrí, abans de deixar aquest món, va voler batejar-me Onofre per les qualitats morals i l'estima que professava al venerat sant anacoreta del desert . Deia el padrí d'en Sant Onofre que, encara jove, deixà el món i entrà en un convent i, després, en fugí per fer vida eremítica. Vivia tant sols dels fruits d'una sola palmera. Segons una tradició era fill d'un rei; quan va néixer, un dimoni l'assenyalà com a producte d'una relació adúltera de la reina i fou sotmès a una ordalia de la que sortí il·lès. Una altra tradició diu que cada diumenge, un àngel el visitava i li portava el S.S. perquè combregués. I una llegenda oriental diu que Onofre era en realitat una noia, Onòfria, molt devota i virtuosa que, per no perdre la virginitat en ser perseguida per un pretendent, pregà a Déu que la convertís en home, la qual cosa passà miraculosament.

El nom no escollit, els dels meus avantpassats, em ve i prové de les terres de la Baronia d'Entença, des del segle XIV.

Entre el meu nom del segle IV i el meu cognom del segle XIV hi ha un mil·lenari gran buit que el meu esmerç vol omplir.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >