Vida

Un relat de: SANTANDREU3

La part més gran del cos és aigua pura
i torna l'aigua a l'aigua quan morim.
I el cicle es repeteix, home o raïm,
arbre o ocell, la roda mai s'atura.

Aquest és el misteri i l'aventura
del viure, que és un tresor que tenim
i que no te final, perquè seguim
essent sempre una part de la natura.

Però no sabem on van el pensament
i el poder d'estimar i sentir tendresa.
Potser son aires que arrossega el vent

i en cada esclat de nova vida encesa
amb el respir, van entrant dolçament...
Què poc se'n sap de la Naturalesa !



Comentaris

  • l'he trobat molt dolç[Ofensiu]
    micanmica | 22-08-2008

    i molt fresc alhora. Felicitats.
    El fragment "Aquest és el misteri i l'aventura
    del viure, que és un tresor que tenim
    i que no te final, perquè seguim
    essent sempre una part de la natura." és potser el que més m'ha agradat... senzill, obert i lleuger. I el que planteja, el tresor de viure, i "l'immortalitat" de la vida d'alguna manera, hi és molt ben trobat. una abraçada

  • Felicitats!!!![Ofensiu]
    blaiv74 | 17-08-2007 | Valoració: 10

    De lo millor que he vist per aqui. Molt bo!!

  • Llibre | 23-07-2007

    Per referències... de res, Pere. He vist avui el teu agraïment als comentaris.

    De debò que el trobo un poema complet. Bell.

    Fins la propera!

    LLIBRE

  • Gràcies pels vostres comentaris.[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 10-10-2006

    Indefinida, xaropdetu, Lavinia, David Gómez Simó, Llibre, Rosendo...

    Potser m'he passat 10 minuts en llegir i valorar els vostres comentaris, i penso que en aquest curt espai de temps m'he engreixat 10 kilos... (remei per l'anorèxia ?

    La veritat és que fer vers és un impuls que als només afeccionats ens arriba en una etapa de la vida, quan els poetes el porten posat des que neixen.

    Però jo estic content d'haver viscut moments amb l'esperit més amunt del que em pertocava.

    Gràcies, amics.

    Pere Casadesus i Grifol



  • indefinida | 09-10-2006 | Valoració: 10

    Vital! M'ha encantat!

  • T'he trobat a la llista "L'editora destaca..."[Ofensiu]
    Llibre | 23-07-2005

    I he volgut tornar a entrar, tornar a llegir-te...

    No em cansaré de repetir-ho: un poema excel·lent.

    LLIBRE

  • ...mm...[Ofensiu]
    xaropdetu | 14-06-2005 | Valoració: 10

    Sembla que en els altres comentaris ja t'ho han dit tot, jo afexeixo dos paraules, molt currat, m'ha agradat esta molt lograt. Continua escrivin!

    xaropdetu

  • m'has fet sentir més viva...[Ofensiu]
    ROSASP | 14-06-2005 | Valoració: 10

    Quina preciositat de poema, tant en la seva estructura, com en el missatge que trasmet.
    Estic totalment d'acord amb tu, cada cop em sento més formar part d'aquest cicle de la vida.
    És com una mena d'energia que es recicla contínuament.
    Tot esdevé una roda plena de misteri, enigmes que no podrem desxifrar mai del tot. Només la contemplació des de l'interior dels elements sense emetre judicis, la mirada que s'endinsa sense envair, ens omple de vent, de llum, de sol i d'aigua. Instants en que som una barreja de moltes coses...
    Que bonic poder sentir la vida així, com una dolça carícia per l'ànima.

    Felicitats i una abraçada molt gran!

  • Aconseguidíssims[Ofensiu]
    Lavínia | 14-06-2005

    el contingut i l'estructura del poema, Pere.

    Un sonet on cada quartet és una descripció del cicle de la vida que agermana a tot ésser viu home o raïm per acabar l'últim vers del tercet en què una veritat (una màxima o dita) el clou amb que poc se'n sap de la Naturalesa .

    I és cert, que poc en sabem de gairebé res!!

    Molts petons i felicitats pel poema.

  • m'agraden els sonets[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 14-06-2005 | Valoració: 9

    per que són més difícils de fer del que sembla, per que t'obliguen a jugar amb el que vols dir i com un dius, per que tenen música propia...

    i tot aixó ho has aconseguit prou bé.

    Enhorabona.

  • Llibre | 14-06-2005

    Poca cosa puc dir.

    M'he quedat sense paraules... bé: això és exagerat, d'acord. Però t'he de dir que aquest poema m'ha encantat.

    M'ha agradat la manera d'anar lligant a poc a poc els diferents temes que apareixen. Primes ens parles del cos. El cos físic que ens pertany i al qual pertanyem. I d'aquí, tot just pinzellant la idea de la natura, ens planteges el dubte: on van el pensament
    i el poder d'estimar i sentir tendresa


    Pregunta davant la qual només aventures una hipòtesis:

    Potser son aires que arrossega el vent

    i en cada esclat de nova vida encesa
    amb el respir, van entrant dolçament...


    M'ha agradat molt. De veritat.

    LLIBRE




  • Quina complexitat..[Ofensiu]
    pseudo | 14-06-2005 | Valoració: 9

    Ens amaga el món...

    Tot sembla sencill darrerà del que ens diuen les ciències... però mai podrem entendre del tot aquesta grandesa de la vida...

    Molt ben trobat i ben escrit.

Valoració mitja: 9.67