Vida

Vaig sortir de casa amb la meva mascareta. Tothom em preguntava on n’aconseguia de tan originals, i jo els contestava que era un secret.

Però com a bons lectors que sou, faré una excepció i us el revelaré.

Una tarda de confinament, mentre observava l'esclat de la primavera, se'm va acudir una idea esbojarrada. Sembraria una mascareta. A casa em van titllar d'agosarada, però van haver de reconèixer l'èxit de l'experiment. En va brotar una planta que ens oferia mascaretes com a fruits.

Vam organitzar-nos perquè sempre tingués l'aigua necessària per créixer sana i pogués seguir produint. Però un dia vam oblidar-nos de regar-la. L'endemà la trobarem morta.

Mai sabrem si fou el destí, però aquell mateix vespre, el telenotícies va informar, que inesperadament els contagis s'havien aturat i anunciaven la fi de la pandèmia.