Cercador
vida petita, de joguina
Un relat de: teresa serramiaM’anava com un guant
el cos aquell de mare
aquell d’anar naixent com un miracle
trobar-me-la posada feta a mida
aquella vida meva tant petita
que semblava tota ella de joguina
boca menuda com un petó petit
que no parava mai de treballar
aquella que xumava a cor què vols
la deu rajant del pit de la tendresa
cobrant un sou estrany
llet càlida de mare
nodrint-me de futur.
Comentaris
-
Què gran[Ofensiu]Nonna_Carme | 28-03-2011 | Valoració: 10
no serà una mare que, fins i tot, el mateix Déu va voler tenir-ne una.
Ens ofereixes aquests poemes petits, com de joguina, però que són un pou de saviesa.
Gràcies "àvia contestatària" (em va fer molta gràcia perqùe el meu marit també em diu que jo ho sóc.)
Una abraçada amb tota la meva admiració, estimada Teresa. -
vida[Ofensiu]ales de foc | 27-03-2011
vida dins de vida. MIracle de la vida
Belles paraules per descriure l'ofici més recomfortant de tots.
I en dono gràcies per seguir-hi treballant.
una abraçada de ponent -
quin[Ofensiu]Josep Ventura | 27-03-2011 | Valoració: 10
Poema mes càlid,mes tendre,mes bonic
Una abraçada
Josep
-
Vida gran[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 27-03-2011 | Valoració: 10
Vida gran de tamany petit, tendre, fràgil i tocador. Tots volem tocar-los. Volem donar la nostra tendresa a algú. Necessitem tocar aquella pell tan llisa i ficar el dit entre les seves manetes que apreten. Teresa, m'has transmès totes aquestes sensacions. I precisament ahir, vaig tenir als braços una nena de mes i mig durant un quart d'hora, i desperta! M'has tret les sensacions que vaig sentir. Quan vulgui tendresa pensaré en tu i la teva poesia que la transmet. Una abraçadassa.
aleix
-
bonic homenatge a la mare[Ofensiu]joandemataro | 27-03-2011 | Valoració: 10
tendre, ple d'agraïment, ple de vida...
muac! Això és un petonet que t'envio per la xarxa
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
86 Relats
397 Comentaris
82659 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)
Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...
Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.