Vida en un contenidor

Crits al cor.
Porto quelcom a dins que vol sortir,
extracte rabiós de mi.
Explosió de vísceres.
Una immolació sense perquè...

Hi ha alguna cosa que em fa mal a l'ànima,
urpades doloroses m'acorralen l'essència de cada pensament
i sagno tant que si la meva sang no fos tant negativa,
em faria donant...

La solitud és la meva amant habitual
però en ella, cada esgarrapada de buidor pren encara
un caire més monumental,
un reflex pervers i degradant.
Com en Sid i la Nancy,
compartim de gust l'autodestrucció...
Les altres mai m'han saciat tant...

Donaria un bri d'anarquia
per uns mesos de disciplina nazi,
que de seguida em cansaria...

Busco l'equilibri cercant entre les flors de la brossa
un somriure pur que s'esbatani fins a deixar-me entrar.
La resta no m'interessa.
Però un miracle entre les escombraries em
faria tirar endavant...