Vida en un contenidor

Un relat de: BARBABLAVA

Crits al cor.
Porto quelcom a dins que vol sortir,
extracte rabiós de mi.
Explosió de vísceres.
Una immolació sense perquè...

Hi ha alguna cosa que em fa mal a l'ànima,
urpades doloroses m'acorralen l'essència de cada pensament
i sagno tant que si la meva sang no fos tant negativa,
em faria donant...

La solitud és la meva amant habitual
però en ella, cada esgarrapada de buidor pren encara
un caire més monumental,
un reflex pervers i degradant.
Com en Sid i la Nancy,
compartim de gust l'autodestrucció...
Les altres mai m'han saciat tant...

Donaria un bri d'anarquia
per uns mesos de disciplina nazi,
que de seguida em cansaria...

Busco l'equilibri cercant entre les flors de la brossa
un somriure pur que s'esbatani fins a deixar-me entrar.
La resta no m'interessa.
Però un miracle entre les escombraries em
faria tirar endavant...

Comentaris

  • simplement vida...[Ofensiu]
    George Brown | 14-03-2005

    Bufa! molts sentiments i moltes emocions... dius algunes coses força dures... només el títol ja fa entreveure el contingut del poema ‘vida en un contenidor'.
    En el primer paràgraf ens mostres el teu estat d'ànim, desconcert, plors, ràbia...
    Tot seguit ens mostres el teu dolor...
    Solitud, el gran problema... aquella ‘amant' no desitjada, però que a la vegada ens fa companyia...
    Desitjar qualsevol altre cosa, encara que sense voler-ho del tot...
    I finalment, un raig d'esperança... buscant la bellesa en les deixalles...
    M'ha agradat molt el poema... versos complexes per sentiments desassossegadors.

    una abraçada,
    Jordi.

  • Un imaginari colpidor[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 08-07-2004 | Valoració: 10

    i ple de potència.

    Deu punts, BARBABLAVA.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.