Viatge somiat

La silueta urbana s'empetiteix i el dia es difumina en un cel blau i rosa cada cop més obscur. La Carme fa dies que viu emocionada i ara que ha començat el viatge encara més. Recorre els luxosos espais del transatlàntic que li recorden més els vaixells de fa un segle que no pas els moderns creuers. Va participar en el sorteig d'un viatge a Nova York de l'empresa B&G (Bellesa i Glamour) i el va guanyar.
Els passatgers vesteixen de manera elegant, els homes amb tern i canotier i les dones amb vestits de seda i barrets amb petits poms de flors. Semblen feliços perquè, potser com ella, desitgen descobrir la Gran Poma.
La vida del Queen Rose està marcada pels àpats, les passejades i els jocs d'entreteniment i en tots ells apareix en John, l'oficial que la va rebre el primer dia i li va oferir els seus serveis. Al principi es feia el trobadís però acabà apareixent a tot arreu on ella hi era. Al sopar del capità, "casualment" estava al seu costat i, tot s'ha de dir, a ella aquell jove li feia cada cop més patxoca. Ell li explicava el funcionament del transatlàntic i la portava a llocs d'accés restringit. Ella li parlava de les seves aficions i, quan l'observava, li recordava a algú, però no sabia a qui: aquells ulls blaus, aquells cabells rossos, aquell somriure.
Una nit després de sopar poc abans de l'arribada a Nova York, la va convidar a ballar. Ella duia un vestit de gasa verd maragda que ressaltava la seva figura i la seva pell bruna. Ell, naturalment, anava amb l'uniforme blanc de la marina. Feia una nit ideal per a enamorats: el vent estava encalmat i lluïa una esplèndida lluna plena que centellejava en el mar. Van caminar fins a la proa i en John la va abraçar i li va fer un llarg petó. Ara ella ja sabia a qui li recordava: a Leonardo di Caprio; i ella se sentia com Kate Winslet a Titànic.
"Carme, Carme, què fas dreta al llit abraçada al coixí? És hora de llevar-se" – li diu, sorpresa, la seva companya de pis.