Cercador
En Nazir allibera el seu poble
Un relat de: Edgar- Compartir:
Text apòcrif del Llibre dels Jutges. Antic Testament.
En Nazir allibera el seu poble
En aquell temps, els pobles nòmades es desplaçaven des de les estepes de l'Àsia central cap a les terres del Pròxim Orient a la recerca de terres fèrtils on assentar-se. Les més riques ja estaven ocupades des de molt abans per pobles agricultors i ramaders que sovint eren atacats, conquerits i sotmesos a sang i foc. Això van fer els invasors hurrites que arrabassaren les terres i convertiren en esclaus els elamites. El líder d'aquests era en Nazir que, des de bon principi, va encapçalar la resistència del seu poble. Era un home molt alt i fort a qui el seu poble li deia "gegant" perquè sobrepassava un pam d'alçada a tothom. Però a més de la seva impressionant complexió física, en Nazir havia rebut dels seus pares unes fermes creences religioses i les certeses morals que reflectien la idiosincràsia del seu poble. Alguns elamites l'acusaven de ser massa tou enfront dels hurrites i el comminaven a lluitar contra els enemics al camp de batalla perquè, segons ells, la guerra els duria a la victòria. En Nazir, però, sabia que l'enfrontament era massa desigual i que només la fermesa en les seves conviccions com a poble podrien acabar amb l'ocupació de les seves terres.
La conducta d'en Nazir irritava els hurrites que veien com amb els seus comportaments pacífics i ferms que ells no sabien combatre, mantenia les esperances d'emancipació del seu poble. Ho van intentar tot, el van fer objecte de les seves burles i el seu menyspreu i el van empresonar i torturar, però no van aconseguir el seu objectiu de doblegar-lo.
Després de trenta anys, el poder dels hurrites començà a diluir-se. La descomposició moral d'aquell poble guerrer en un medi al qual no van adaptar-se mai, va provocar la seva decadència individual i social i el poder va tornar de nou als elamites que van excarcerar i exaltar l'heroi que els havia conduït a la llibertat.
En Nazir allibera el seu poble
En aquell temps, els pobles nòmades es desplaçaven des de les estepes de l'Àsia central cap a les terres del Pròxim Orient a la recerca de terres fèrtils on assentar-se. Les més riques ja estaven ocupades des de molt abans per pobles agricultors i ramaders que sovint eren atacats, conquerits i sotmesos a sang i foc. Això van fer els invasors hurrites que arrabassaren les terres i convertiren en esclaus els elamites. El líder d'aquests era en Nazir que, des de bon principi, va encapçalar la resistència del seu poble. Era un home molt alt i fort a qui el seu poble li deia "gegant" perquè sobrepassava un pam d'alçada a tothom. Però a més de la seva impressionant complexió física, en Nazir havia rebut dels seus pares unes fermes creences religioses i les certeses morals que reflectien la idiosincràsia del seu poble. Alguns elamites l'acusaven de ser massa tou enfront dels hurrites i el comminaven a lluitar contra els enemics al camp de batalla perquè, segons ells, la guerra els duria a la victòria. En Nazir, però, sabia que l'enfrontament era massa desigual i que només la fermesa en les seves conviccions com a poble podrien acabar amb l'ocupació de les seves terres.
La conducta d'en Nazir irritava els hurrites que veien com amb els seus comportaments pacífics i ferms que ells no sabien combatre, mantenia les esperances d'emancipació del seu poble. Ho van intentar tot, el van fer objecte de les seves burles i el seu menyspreu i el van empresonar i torturar, però no van aconseguir el seu objectiu de doblegar-lo.
Després de trenta anys, el poder dels hurrites començà a diluir-se. La descomposició moral d'aquell poble guerrer en un medi al qual no van adaptar-se mai, va provocar la seva decadència individual i social i el poder va tornar de nou als elamites que van excarcerar i exaltar l'heroi que els havia conduït a la llibertat.
Comentaris
-
Història, ficció i realitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 22-01-2018 | Valoració: 10
Un còctel magnífic d'història, ficció i realitat, on es veu que els fets es repeteixen i, tant de bo, el final sigui el que descrius. Imaginar, que al cap i a la fi és pensar, sempre és positiu. Una forta abraçada.
Aleix