L'Amor i la Guerra

La Maggie Thompson, enginyera, de vint-i-cinc anys, rossa i guapa i el Steve Brown, també enginyer, de vint-i-sis, negre i atlètic es van casar en arribar a l'Estació Espacial Internacional fa tres anys. Tots dos han treballat en el programa de viatges interplanetaris del quinquenni 3040-3045 que ara finalitza i que instal·larà bases logístiques a Venus i Mart. Com l’expansió cap a nous indrets de l’Univers només és possible per la presència d’aigua aquest ha estat el principal problema que han hagut de resoldre.
Venus no era habitable des de feia milers d'anys i ara s'instal·larà una base d'estudis mineralògics per aprofitar els seus materials rocosos. La plataforma s'anomenarà Citerea, com l'illa grega on va néixer Afrodita, la deessa grega de l’amor, antecessora de la Venus romana, i que al segle XVIII va ser considerada símbol de la passió sexual, de la disbauxa i del llibertinatge.
Del planeta Mart, nom del deu romà de la guerra, que té una configuració semblant a la de la Terra, sempre s'havia sospitat que tenia aigua, cosa que a principis del segle XXI va confirmar la sonda Red7. El projecte, de gran transcendència, consisteix en la instal·lació d'una planta potabilitzadora que abasteixi una base de guerrers vigilants de l'espai.
La Maggie sabia des que el va conèixer que el Steve era un seductor apassionat i sensual, un paó presumptuós davant totes les dones, cosa que, amb el pas del temps, els ha distanciat. Ella, davant la impossible fidelitat del seu marit, ha decidit separar-se. Ell, indolent i dominat pel seu desig additiu, només busca i sempre troba braços acollidors.
- Ara ja no cal que sol·licitem anar plegats a la mateixa base, no? – li diu la Maggie a l'Steve.
- Potser millor no. On vols anar, tu?
- Jo vull anar a Mart.
- Bé, doncs jo sol·licitaré Venus.
El destí compleix els seus desitjos i són designats caps de les respectives expedicions. Al contrari dels ancestrals estereotips la dona és de Mart i l’home de Venus.