Cercador
viatge sense rumb
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
Amb peu d'onada el temps
trepitja pas a pas la sorra del meu cos
deixant l'empremta nua
fragant de gust de sal,
mentre, mimètic, ell va arrossegant
esquitxos braus de llum
vinclant-se entre mil màstils
xopats de crits i plors,
degotant sang de sol
dins blaus profunds secrets
al cor batut de l'àncora.
Comentaris
-
Hola, Teresa.[Ofensiu]brumari | 22-05-2007
La modèstia que manifestes en el darrer comentari que m'has regalat, és gairebé un insult als que, com jo, intentem apropar-nos a la màgia de la poesia. Si més no, això és el que sento després de llegir aquest poema (o qualsevol altre dels teus). És envejable la teva agilitat per a la metàfora i la sensibilitat amb que tractes qualsevol dels temes que et fan glatir.
Aquest Viatge sense rumb és d'una densitat d'imatges que mareja, sense concessions, ni un sol vers gratuït. Et felicito.
Per a mi serà un honor dedicar-te el meu poemari. El dissabte, dia 2, vaig a Castelló de la Plana per a la presentació, i intentaré trobar el teu llibre en algun lloc.
Una abraçada,
Joan
-
Ets una senyora poetessa[Ofensiu]Jordi Droguet Xirau | 22-05-2007 | Valoració: 10
És el primer cop que et llegeixo i només puc expressar-te la meva sincera admiració. Fas una poesia complexa ,d'una gran intel,ligència, molt elaborada i amb gran riquesa lèxica. Crec que domines molt bé els recursos estilístics i formals com a mitjà per expressar les emocions i les idees que vols transmetre i que li donen al poema una gran profunditat.