VERITAT?

Un relat de: Josep Ventura

En Sidro havia decidit anar a caçar bolets al sot de les miloques, un lloc humit i ple de roures. Pensava que ompliria el cistell de rossinyols i orelles d’ase
S’endinsà per un corriol i de cop i volta començà a roinejar, però com que semblava que no havia de ploure gaire i anava trobant bolets, en Sidro seguia el camí. En arribar, ja duia el cistell quasi ple.
Per entremig de les branques dels arbres, un arc de Sant Marti va quedar dibuixat com si sortís de dins del roure més gran i vell.
Recordà les llegendes que li explicava el seu avi quan era petit, després de sopar, a la vora del foc.
S’apropà al roure que era un festeig de colors, i veié que tenia un forat a la soca. Els colors il·luminaven la cova i una cosa lluïa per entremig de les fulles. Va apartar-les amb un branquilló i va quedar bocabadat.
Una bola lluent que encegava, amb set punxes, cada una d’un color net que mai haguera imaginat que podia existir, va sortir de sota les fulles. Hi acostà la mà i els colors li travessaren la pell i els ossos, però no va notar cap mal. La va agafar amb compte i la va posar al cistell

Va fer-se un pessic a la cara i no somiava, els colors pujaven per les branques dels arbres i en un instant es fongueren. El sol tornava a pintar de tardor el bosc.
El cap li rodava, va agafar el cistell per tornar cap a casa i el guaità sorprès. Pesava tant que no el podia aixecar. Estorat va veure que els bolets estaven fets malbé i que la bola de llum no hi era. Agafà un rossinyol i el cor va fer-li uns salts de boig, va asseure’s i va pensar que havia perdut l’enteniment, que aquells colors tan vius l’havien trastocat. Les orelles d’ase, els rossinyols i algun carlet ara eren bolets d’or.
Mai va dir res a ningú, però els seus nets coneixien les llegendes dels tresors amagats a les puntes dels arcs. No li faltaren diners, ni tampoc temps per quan plovia i feia sol pujar a la carena dels pins bords a albirar aquells colors sobre la plana i donar gràcies a Sant Martí.

Comentaris

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    Naiade | 11-01-2014 | Valoració: 10

    Un relat fantàstic que ens transporta a la infantesa, quan somiàvem i a voltes creiem deixant volar la imaginació que aquests moments de màgia podien fer-se realitat.
    M’agrada el teu estil d’escriure, tan personal i acurat.
    Una forta abraçada

  • bon nadal i feliç 2014 josep[Ofensiu]
    joandemataro | 24-12-2013 | Valoració: 10

    i moltes gràcies per ser tan amable i seguir compartint per RC
    fins aviat !
    joan ;-)

  • Quina sort![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-12-2013 | Valoració: 10

    M'omple l'ànima de serenitat saber que aquests colors existeixen.
    Una abraçada i bon Nadal!

  • Hola Josep![Ofensiu]
    allan lee | 19-12-2013

    Un relat fantàstic i molt proper, perquè tots els nens hem anat a buscar tresors al bosc. I per què no algun dia aquest tresor es fa realitat? La teva prosa-poesia sempre em fa tornar als camins plens d'olors i dels sorolls de les vides que hi nien.
    Tingues tu també un boníssim Nadal.

    a

  • Imaginació tardoral[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 15-12-2013 | Valoració: 10

    Una meravella de prosa poètica Josep, unes olors que desprenen els teus relats, frescos i humits com la terra necessària pels bolets. Una imaginació desbordant i una ciència-ficció preciosa, tan propera i tan distant dels marcians i les naus espaials. que passis un molt bon Nadal! I una abraçada.

    Aleix

  • Fantasia[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-12-2013

    no tinc clar si és un relat de ciència ficció exactament, de ficció fantàstica sí, però de la realista, de la que pots trobar en qualsevol bosc per anar a collir bolets. La meva família del Montseny diu que van a recollir bolets, això de caçar-los és una cosa moderna.

    Bé, un relat molt líric i fantàstic, amb el teu to poètic acostumat i narrat en paratges que domines a la perfecció.
    Bona feina Josep!

    Ferran

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Josep Ventura

Josep Ventura

116 Relats

491 Comentaris

95346 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig néixer abans de l’any del fred entre Barcelona i Girona, em varen obligar a aprendre una llengua i es varen oblidar de la meva.
El meu vici es llegir, la meva il•lusió escriure.
Sóc un enamorat del mar, apassionat de l’Emporda, i caçador de la muntanya.

Llegir es la gana insatisfeta del pensament.

Les paraules foren inventades com primitives armes contra la desesperació.

regastell@hotmail.com