Vent

Tens els llavis tallats
-El vent, amb els seus ganivets,
ha anat robant-te els petons.-
i una llàgrima fent esses
a punt de col.lisionar
amb les esquerdes dels teus llavis.
-El vent, també t'ha fet
plorar.-

Et pesa el pas
-Ara ja no saps si és el vent.-
i comences a pensar que el món es mou
i tu restes immòbil
simulant passes
i quatre línies
que et fan de camí.

Voldries que aquest vent
s'endugués tots els records
i a tu, en el procés.

Prop de tu,
el vent s'enduu l'arena
i banya el poble
amb la seva pols seca.

Notes el seu gust
a desfeta,
a cendra,
a promesa desfilada,
a record estripat
rere la flama dels teus ulls.

Sents com s'escola
per les artèries
que reguen
cristallets
als teus òrgans
de porcellana.