Venjança

Un relat de: DJG
I dos anys després aquí estic: he tornat. He tornat a la ciutat on vaig nèixer, a la ciutat que em va veure crèixer, que em va veure patir, que em va veure marxar.
Tanco els ulls i veig desesperació, veig tristesa, llàstima, dolor... Però, quan, de lluny, observo la que va ser casa meva somric entristida. M'abraço el cos i tanco els ulls. La sorra envoltant-me els peus, el vent fent-me volar els cabells i posant-me la pell de gallina com de costum. Puc veure'l. Si apreto fort els ulls el puc veure, tinc la sensació de que segueix allà. El veig somrient, caminant per aquella sorra. Saludant-me amb la ma. Aturo els meus pensaments obrint els ulls. Ara ja no és aquí. Aquesta poca dosis d'amor, de felicitat... ja no hi és. Ara només em queda el dolor, la tristesa... la venjança.
Em trec una fotografia de la butxaca: en ella, apareixen dotze persones. Sembla una celebració. Repasso una i altra vegada aquelles cares. Les memoritzo. Després arrugo el paper i deixo que caigui sobre l'aigua del mar, que, subtilment se l'emporta endins i el retorna a la sorra repetides vegades.

Em venjaré. Ho faré aviat. Ho sabran tots. Venjaré la petita dosis de felicitat que ja no tinc per culpa seva.

Comentaris

  • excel.lent relat[Ofensiu]
    unicorn_gris | 14-10-2015 | Valoració: 9

    M'agrada aquest relat.

    Una bona reflexió, entre altres coses, sobre el que sentim quan ens roben o destrueixen una cosa de valor i volem venjança o semi-justícia personal.

    A veure si el conte continuarà en el futur. Tinc ganes de saber més del protagonista i la seva venjança.

    Ens veurem. Una abraçada.