Velocitat de la llum

Un relat de: T. Cargol

Desitges la tarda
més curta,
més fresca la nit,
i els dies ben nets,
transparents,
i veus el camí de la tardor,
la vista se surt de les vores
i vas resseguint l'onejant
via vers l'horitzó,
cap a un punt de fuga
llunyà, inabastable,
i tot s'accelerà.
Avances cada cop més de pressa
fins que arribes
a la velocitat de la llum.

Comentaris

  • Ai, la tardor...[Ofensiu]
    rnbonet | 07-11-2005 | Valoració: 10

    ..."tiu"! Quanta mandra, quant de quefer sense res a fer... Quanta melangia! Poesia colpidora!! Visca el vi, visca l'aurora...! I altra vegada tardor...
    I aquesta, a més a més, sense quasi bolets! Ai, els meus rovellons., mare! Ai, les meues llenegues! Què s'heu fet, bolets de recollons!?

    PS.- Hi ha més 'àliens' de collita "penjats"... I seguirà... perquè els humans són tan difícils!
    Hala, salut i rebolica!