Cercador
Velocitat de la llum
Un relat de: T. CargolDesitges la tarda
més curta,
més fresca la nit,
i els dies ben nets,
transparents,
i veus el camí de la tardor,
la vista se surt de les vores
i vas resseguint l'onejant
via vers l'horitzó,
cap a un punt de fuga
llunyà, inabastable,
i tot s'accelerà.
Avances cada cop més de pressa
fins que arribes
a la velocitat de la llum.
Comentaris
-
Ai, la tardor...[Ofensiu]rnbonet | 07-11-2005 | Valoració: 10
..."tiu"! Quanta mandra, quant de quefer sense res a fer... Quanta melangia! Poesia colpidora!! Visca el vi, visca l'aurora...! I altra vegada tardor...
I aquesta, a més a més, sense quasi bolets! Ai, els meus rovellons., mare! Ai, les meues llenegues! Què s'heu fet, bolets de recollons!?
PS.- Hi ha més 'àliens' de collita "penjats"... I seguirà... perquè els humans són tan difícils!
Hala, salut i rebolica!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Viena
- Totes les hores s'apropen inexorables
- Mai no seré dels nostres
- Carta als reis
- Sense esperança
- L'engany
- Perfectes i petaners
- Horaciona des del Park Güell - 2 –
- “Vacilar”
- Tocar el gos i no el dos
- En el temps en que estic viu
- Infant i adult
- Comboi 415
- Mor la fantasia del capitalisme popular
- Apoquini