Vam decidir que allò no havia passat mai (infidelitat)

Vam decidir que aquell matí no havíem coincidit a l'ascensor quan tornàvem de deixar els nens a l'escola, ni havíem creuat aquella mirada fatal que no va desencadenar la més gran de les passions.
No em vas somriure. No vas agafar-me la mà indicant-me que et seguís, ni vaig sortir de l'ascensor dos pisos abans del meu, deixant-me arrossegar mansament a casa teva on, tot just travessada la porta d'entrada, no vam besar-nos als llavis. Les nostres llengües no van trobar-se, com de casualitat, sense iniciar aquell joc prohibit que ja res no podria deturar. Tampoc no vam despullar-nos, ni vam arrencar-nos la roba en una cursa folla, ni ens vam abraçar enjogassats mentre rèiem perquè no t'havia trencat la veta del sostenidor. Mai no ens vam acaronar ni assaborir, ni ens vam palpar amb urgència fins acabar-nos la pell, ni ens vam passar tot el dia enfonsats, ara follant, ara fent l'amor, sense brutalitat ni tendresa. No vam suar l'un contra l'altre. No vam explotar una i altra vegada en un festival de passions que pensàvem reservat als anys que ja no teníem.
El meu cap tampoc no es va recolzar sobre el teu ventre ni vaig besar-te el melic. No vaig mossegar el teu el coll amb tendresa. No ens vam dir coses dolces a cau d'orella d'aquelles que no fan pessigolles d'amor. No ens vam dutxar junts, i tampoc no hi vam tornar un cop i un altre, fins la tarda, quan va ser l'hora de recollir els nens a l'escola.
Ni tu ni jo no vam dir cap mentida a la feina ni a les nostres parelles.
Ni vam seguir coincidint a l'ascensor, anys i panys, amb la canalla que s'anava fent gran, creuant aquella mirada que somreia recordant-nos que res no havia passat.