Classe magistral (Èxit/Fracàs)

Un relat de: matenquatre

I allà estava jo, sobre la tarima, envoltat d'una vasta estora infantil que m'observava mentre escrivia símbols inintel·ligibles en una pissarra immensa. Mil pupil·les es dilataven a cada inscripció mentre les parets feien ressonar la meva veu, tornant-la omnipresent. Un raig de sol va inundar l'aula i va fer que tots els alumnes semblessin angelets. El silenci, profund, bategava al ritme de la meva dialèctica.
"Mestre", s'alçà una veu que de tan reverent resultà pràcticament inaudible, "Tindríeu a bé d'il·luminar-nos amb el vostre verb sagaç i aclarir-nos els darrers conceptes de la vostra brillant exposició?"
"Per descomptat". I, baixant un semitò els greus de la veu, vaig prosseguir a desgranar les darreres disquisicions, il·lustrant les idees més complexes amb exemples virtuosos que van fer impossible la contenció d'alguns "oooh", "aaaah" multitudinaris.
En acabat, vaig agafar aquell tom obscur del prestatge i el vaig obrir. Les tapes van caure rotundes sobre la taula i un núvol d'àcars va escampar-se pertot. El raig de sol, delator, va dibuixar cada una de les brosses, així com els esquitxos que van saltar arreu quan els nens van començar a esternudar. Primer l'un. Després l'altre. Amb contenció decreixent, fins que la pluja salivera va culminar amb un quelcom llefiscós que volava per l'aire, girant sobre si mateix, i aterrava finalment sobre un clatell desprevingut.
La rialla va néixer aïllada però es va fer unànime de seguida. El nen que va trobar-se el moc entre els cabells va alçar-se rabiüt i va clavar un cop de puny a una cara qualsevol. El calbot va ser correspost, i aviat va aixecar-se un camp de batalla on uns segons abans hi havia governat la calma.
"Prou!", vaig alçar-me entre la cridòria, "Pareu!". I vaig acotxar-me just a temps per a esquivar aquell primer bolígraf. Una pluja d'útils d'escriptori va seguir-lo i em va obligar a escapar corrent.
Tancada la porta, un cop a fora, vaig asseure'm a terra i em vaig posar a plorar.

Comentaris

  • Molt bona![Ofensiu]
    Ligeia | 07-01-2007

    I esque en una hora de classe es pot passar de l'èxit al fracàs en un obrir i tancar d'ulls, només cal un petit detonant per crear el caos més absolut.
    M'encanta el to entre exagerat i irònic que li has donat al text (o almenys és el que a mi m'ha semblat).

    Encantada de llegir-te, tot i que m'has recordat què demà he de tornar a classe.

  • Molt bó![Ofensiu]
    Arbequina | 31-12-2006 | Valoració: 10

    El cert és que està molt ben escrit, i que il·lustra molt bé l'èxit i el fracàs.
    Jo hi veig, a més, una ironia de rerefons. No sé si la té... però l'he vist sobretot al principi.
    Molt bones descripcions.

    Encantat d'haver-te descobert, gràcies pel comentari.

    Una abraçada molt forta i feliç entrada d'any.

    Arbequina.

  • Retrat irònic i amè[Ofensiu]
    Frèdia | 30-12-2006

    Encara no t'havia llegit fins ara i m'ha agradat descobrir un autor que té una qualitat indiscutible. El relat va de l'èxit al fracàs en una transició de temps molt breu. Un èxit i un fracàs relatius perquè tenen més a veure amb l'estat d'ànim, amb la personalitat del protagonista que amb la realitat, ja que en una classe qualsevol aldarull és possible. Els alumnes mai no deixen de sorprendre. Un bon retrat, tractat amb la dosi d'ironia que feia falta i amb un estil que es fa molt amè. Felicitats!
    Bon any 2007,
    Fredia

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

matenquatre

9 Relats

23 Comentaris

9748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Sóc informàtic i en gaudeixo.

M'agraden els enigmes i la matemàtica recreativa. I em desfogo en el web www.enigmalia.com


M'agrada jugar als escacs. I ho faig al web www.escaquejant.com


M'agrada fer webs i els dos anteriors els he fet jo.

I, és clar, m'agrada escriure i ser llegit. I per fi he trobat on fer-ho!