Vacuna de la mort en petites dosis.

Un relat de: helena

Recordes la seva fortalesa,
El seu somriure bell,
La seva seguretat superba,
Ell, al cim dels seus somnis?

La seva alegria insultant,
El seu rostre resplendent de felicitat
Les seves mans apretant les nostres?

Els seus ulls mirant un pas més enllà,
La seva força arravatadora,
Que ens empenyia al abisme del crit,
El seu amor per la música
Que sortosament, vam heretar.

Les ganes de viure, de ser un supervivent
Dins el camp de batalla,
Lliurant la pitjor guerra,
La de la malaltia.

Encara no l'ha perduda
I tal volta, quan tot s'acabi,
Haurà estat un digne rival.



helena

Comentaris

  • Si tot fos bo no hi hauria reflexions[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-05-2006 | Valoració: 9

    No sempre és així.

  • Arriba al cor![Ofensiu]
    daniroura | 24-05-2006 | Valoració: 10

    Moltes felicitats.

  • La dama negra.[Ofensiu]
    roda03 | 23-05-2006 | Valoració: 10

    Hola Helena,
    He llegit el teu poema i la profunditat que has emprat en cada vers és tot un símbol de la teva sensibilitat en l'estat més pur de l'amor vers una persona molt estimada.
    Saps, en Miquel havia conversat molt amb la mort i fins i tot s'havien intercanviat els papers. En Miquel feia de mort i la mort feia poesia, tot i que al final cadascú tornava al seu paper. És difícil manifestar les impotències, però tu ho has fet amb fermesa.
    Permete'm uns versos d'en Miquel del poema "He heretat l'esperança".

    Dels meus avis he heretat la saviesa
    i dels meus pares la paciència.

    I de tots dos,
    els mots dels quals ara em serveixo,
    per parlar-vos.

    Brindo per la teva poesia tan sensible,
    Roda03

  • el valor de saber viure cada instant...[Ofensiu]
    ROSASP | 22-05-2006

    No hi ha un antídot més fort contra la mort que les ganes de viure.
    És admirable veure com hi ha persones que conserven sempre una espurna encesa a la mirada i un somriure obert que s'obre pas entre els moments de dolor.
    Crec que tenir-los a la vora és el millor exemple per comprendre la força i la fermesa de la naturalesa humana, per saber-nos posseïdors del do de la fermesa i la voluntat de ser i no deixar de ser allò que el cor ens crida fins al darrer moment.
    Aquestes són les grans ensenyances que mai s'obliden; quan es forma part d'elles una part nostra sembla també poder vèncer l'esglai de la mort. Tenim gravat al cervell que morir es perdre, però en realitat perdre és no saber morir o haver mort ja abans en vida...

    No sé, és un poema que m'ha arribat molt endins i m'ha fet pensar moltes coses. Jo sempre lluito i cerco camins per comprendre el sofriment i la mort, són dos dels cavalls de batalla amb els que sempre m'he enfrontat des de molt petita. Per això aquesta dolçor i naturalitat amb que van lliscant els teus versos és talment com una abraçada per l'ànima.

    Petons!

  • Pare !!![Ofensiu]
    Angel Negre | 22-05-2006 | Valoració: 10

    Hola farmacèutica reconvertida a poeta, aquí l'angelet sense ales.

    Saps, m'ha tocat aquest relat teu, serà perquè jo tinc un pare semblant, fort, sempre al nostre costat, lliberal, ho accepta tot, les bufetades que els fills ens tenen que donar als pares, de fet jo de gran vull ser com ell.
    I també enfrontat a una malaltia, que encara que no la pateixi ell, ell es el malalt.

    Enhorabona helena
    De fet com que jo en se mes de NO volar que no pas d'escriure, els meus comentaris (poquets ho reconec), no es fixen mai en la part teòrica o formal, si no mes aviat amb el contingut, per això sempre son opinions sobre el relat en si.
    Endavant i força col-lega

    gege

  • la malaltia...[Ofensiu]
    Capdelin | 22-05-2006 | Valoració: 10

    és una lluita constant de nosaltres contra tot... Sabem que a la fi la mort s'endurà la batalla final, però com tu dius, hem de ser dignes rivals i lluitar. La mort no se'ns endurà fàcilment, haurà d'entrar a poc a poc dins nostre amb tota la seva inhumana irracionalitat.
    Una abraçada.

  • No és una lluita...[Ofensiu]
    AVERROIS | 22-05-2006 | Valoració: 10

    ...contra la mort, sinó una lluita per la vida. La mort en el fons és la nostra amiga. Un poema amb molt de sentiment. Una abraçada.

  • la mort [Ofensiu]
    jaumesb | 22-05-2006 | Valoració: 10

    se'ns amistança

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: