Va de metges

Un relat de: Josoc

Va de metges
He anat al metge, un operador. En la primera visita, després d'escoltar els símptomes que li he explicat, m´ha dit que em fes fer una radiografia i que l'hi portés. Així ho he fet, i sí, m'ha dit que m'havia d'operar, que era totalment necessari. Sense cap alternativa. Llavors m´ha enviat a un altre metge, especialitzat en revisions pre operatòries. Aquest, m'ha fet fer més radiografies, m'ha interrogat a fons i ha inspeccionat minuciosament tot els òrgans del meu cos. Ha escrit una llarga carta i m'ha dit que la portés junt amb les radiografies, a l'operador.
He demanat hora de visita. Resulta que només visita un dia a la setmana, però... el proper no.
-Així- he dit jo- la visita és cada quinze dies?
-No, no- m'han contestat- és cada setmana, però aquesta no pot ser, per un cas imprevist.
Bé, doncs quedem per l'altra setmana, quin remei! Jo tinc ganes de tenir-ho tot controlat, però me les haig d'aguantar. Arriba el dia senyalat que, casualment coincideix amb el sant del meu fill gran que és el que m´ha d'acompanyar amb cotxe (tinc dificultats de desplaçament). Tinc hora a 1/4 de 7. A les 6 el meu fill surt de casa seva, deixant amics visitants, per venir-me a buscar. A la mateixa hora sona el meu telèfon. És de la consulta del metge, que m'avisen que no cal que hi vagi perquè el doctor no hi és.
-Com pot ser?- m'estranyo jo- la setmana passada tampoc hi era!
-Ja ho sé- em contesta la veu de la secretària- però no és pas culpa seva. M'acaba de telefonar des del lloc on ha anat per a un Congrés. Comptava ser aquí a l'hora de la consulta, però l'avió ha sofert un retard important.
Sí és clar, no és pas culpa seva. Res a dir. Corro (metafòricament) a avisar al meu fill.
I em quedo amb les ganes de concretar mil coses a la propera visita, la setmana que bé (ei, si pot ser!)
Torna a arribar el dia. Avui m´ha d'acompanyar el meu fill petit. Just quan arriba a casa, comença a ploure a bots i barrals. Només de casa al cotxe, amb el sobre immens de radiografies, el "bolso", el paraigües i les dificultats per posar bé la cama malalta a dintre, ja quedo mullada. Arribats a la porta de la consulta (altra vegada les consegüents maniobres sota la pluja), el meu fill em deixa per anar a aparcar on es pugui.
M'obren la porta i oh miracle! Em fan passar directament al despatx del doctor sense esperar gens ni gota, tot i que encara no és l'hora i que se suposava que hi havien de ser tots els que la setmana passada tenien hora abans que jo. Bé, per fi podré parlar amb el metge!
Però... d'entrada em sorprèn.
-Ja li vaig dir el dia exacte, oi?-em diu
- No!- li contesto
-Doncs he reservat el quiròfan pel dia 9. És clar que si no li va bé...
-Sí, sí- contesto. (qualsevol ho ajorna ara que hi ha alguna cosa segura).
-Doncs molt bé, ja he parlat amb el doctor que li va fer les proves preoperatòries. Facis revisar el que ell li va dir i ja estarà tot a punt. Li apunto el dia i l'hora que ens hem de trobar a la clínica. Si de cas, pot venir el dia que toca visita anterior al dia 9, que li farè el paper d'ingrés.
A mi em surt del fons del cor:
-I ja hi serà vostè aquell dia?
I ell que contesta: -Doncs miri, assegurem-ho. Ja li faig ara l'ingrés. Tingui. Ho porta junt amb la resta de papers.
Jo estic atònita. Qualsevol pregunta a fer m'ha ben fugit del cap. Li dic:
-Anem tan ràpids que no tindrà ocasió de conèixer l'altre meu fill que m'ha acompanyat.
-Que és aquí a fora?- diu ell. I treu el cap a la sala d'espera. Però no, no hi és, encara no ha tingut temps d'aparcar.
Ell se'n torna al seu despatx i jo em quedo a la sala d'espera amb tot el paperam a les mans. De fet, penso, amb mi hi ha hagut ben poca comunicació, però a la seva manera s'ha preocupat de tot. Del dia i de saber el resultat de les proves que jo tenia tan d'interès que veiés i que a penes s'ha mirat, perquè ja les sabia directament.
Truquen. Ara arriba el meu fill a la consulta.
-Ja pots tornar a buscar el cotxe -li dic jo.
-Què?-protesta- que no t'has de visitar?
-Ja estic- li contesto.
-No m'ho puc creure! No li havies de fer no sé quantes preguntes? I a més, jo també el volia veure, que per alguna cosa he vingut.
-Doncs mira, ha anat així, ja pots tornar a buscar el cotxe- repeteixo.
- Però si he posat força diners al comptador de la zona blava i encara no fa ni un quart que l'he deixat!
-I què vols que et digui jo? Ja estem!
Se´n va desconcertat. Jo m'espero. Quan arriba, repetim les maniobres sota la pluja. Arribem a casa, ben poc després d'haver-ne marxat. Ah! i en baixar del cotxe, ja no plou. Ni una gota.
Entro a casa repetint, mentalment, les paraules que recordo que em va dir, el metge, el dia de la primera visita:
-Jo viatjo molt i tinc moltes coses, però no pateixi que si l'opero mai la deixaré penjada.
M'ho vull creure. Faig un acte de fe i m'ho crec És un bon metge. No en dubto pas.

Comentaris

  • En bones mans[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-02-2011

    Et faré una doble confidència, Montserrat:
    - avui vaig de metges, jo, per tal de fer-me unes ecografies, i ara mateix ja prego perquè no em passi res de semblant al que expliques en el teu relat...
    - Jo també faig actes de fe cada cop que s’apropa una circunstància com aquesta i vull creure que estic en bones mans...

    T’ofereixo una lectura relacionada d’alguna manera amb el tema: A TRAÏCIÓ

    I t’envio una abraçada la mar de sana,
    Unaquimera

  • Em preocupa vosté...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 18-01-2008 | Valoració: 10

    ... Josoc, veig que ha posat biogràfic al seu relat i espere que ja haja acabat d'operar-se li he vist algun poema, i ja feia molt de temps que no escrivia. Bé jo no tinc tan mala experiència amb els metges però és perquè no hi vaig. De totes les maneres vosté seguisca persistint i anant-hi, si tenen temps ells saben més que no pas nosaltres. Pel que fa al relat està perfectament escrit en la seua línia, formalment perfecte, i és més que un relat un article d'opinió, i és un gran mèrit perquè els articles d'opinió són molt més difícils d'escriure que els microcontes que faig jo per exemple perquè has de posar temes de l'actualitat i jo no estic gens informat. No sé com s'ho monta. Vinga salutacions de Vicent, petons i una forta abraçada i espere que isca bé de l'operació, ho espere per l'amistat que hem fet ací a relats llegint-nos mútuament.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

523 Comentaris

114586 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.